Arxivar per Desembre de 2012

29
des.
12

Reconstrucció Comunista present a la concentració per Alfon

alfonpalma

Reconstrucció Comunista Mallorca fou present a la concentració que va tenir lloc dia 28 de Desembre a la Plaça espanya, on diversos colectius i individus ens reunírem per exigir la llibertat d’Alfon. El camarda Alfon és l’únic manifestant del 14-N que segueix en presó preventiva de tot el territori europeu. Va ser detingut quan es desplaçava a participar en un piquet informatiu, car el seu únic delicte fou lluitar pels drets de la classe obrera. La cita es convertí en un crit de solidaritat internacionalista; “Alfon, amigo, Mallorca está contigo”, “Internacionalistes”, “Alfon libertad” foren els càntics més escoltats a Palma l’horabaixa del 28. Al matí del mateix dia varen aparèixer per Ciutat nombroses pintades exigint la llibertat d’Alfon:

IMAG0455

IMAG0454

IMAG0448

IMAG0447

IMAG0443

11
des.
12

Sobre els presos politics a l’Estat espanyol:

Presxs Politicos

Des de Reconstrucció Comunista volem expressar el nostre suport i solidaritat envers els presos i preses polítics a l’estat espanyol, comunistes, anarquistes, independentistes i antifeixistes ostatges de l’estat.

L’estat burgès de dret no dubta ni un moment a l’hora de treure la careta democràtica / humanista per treure del mig, literalment, a aquells que posen en perill i facin trontollar els fonaments del seu poder. Nosaltres com comunistes entenem que el marxisme leninisme arma el proletariat per la seva tasca de transformació de la societat, i entenem que aquesta capacitat revolucionària del marxisme leninisme, aquesta capacitat transformadora, és coneguda per la burgesia. D’aquí els constants atacs a tots els matisos de les ciències del marxisme leninisme des d’aquells que defensen l’ordre vigent fent classe en universitats, escrivint en diaris, debatent en televisions i ràdio, des del reaccionari i el feixista fins al socialdemòcrata més ranci . Aquests constants atacs adopten diferents formes amb el pas del temps, però el que és innegable és que, malgrat el pas del temps, se segueixen donant, es mantenen. Tots els detractors del marxisme leninisme afirmen la mateixa calúmnia, que han acabat definitivament amb ell. Curiosament els atacs contra ell se segueixen succeint. Els elements conscients del moviment obrer poden deduir de tot això dues coses: En primer lloc, que la burgesia com a classe en el poder reconeix al seu pitjor enemic en el caràcter revolucionari i transformador del marxisme leninisme, és a dir, reconeixen la veritat del marxisme leninisme , de manera que no dubta a l’hora de posar tots els mitjans al seu abast per calumniarlo, denigrar, desprestigiar i, en el moment requerit, perseguir, criminalitzar, segrestar, torturar i assassinar als portadors d’aquesta ideologia. En segon lloc, que tot i tots els intents i mitjans disposats per calumniar i demostrar la falsedat del marxisme leninisme, les teories de Marx, Engels i Lenin, així com les aportacions dels grans marxistes leninistes de la història, com Stalin o Hoxha , estan d’absoluta vigència i guanyen constantment terreny en el moviment obrer.

Per això, volem expressar la nostra màxima solidaritat, com hem apuntat anteriorment, amb tots els presos i les preses polítics a l’estat espanyol, en general, i en particular amb el secretari general del PCE (r) Manuel Pérez Martínez, el camarada Arenas. El camarada Arenas roman segrestat per l’Estat per l’únic motiu de la seva militància política, cosa que no s’havia vist des que els nazis van tancar a Georgi Dimitrov el 1933. En total, ha passat 18 anys privat de llibertat, ininterrompudament des que va ser detingut l’any 2000 sumat a un període a finals dels 70 i principis dels 80. El seu estat de salut és precari i el sistema insisteix en proporcionar un tracte inhumà i cruel, mentre que aquesta mateixa burgesia espanyolista indulta veritables terroristes legant “problemes de salut”. Se l’acusa de moltes coses, totes relacionades amb el terrorisme cap a aquest suposat estat de dret, contra aquest estat de benestar, contra la democràcia i contra el bé comú de la societat espanyola. El fracàs de l’Estat en intentar doblegar la moral del camarada Arenas mitjançant tot tipus de vexacions es converteix en una victòria moral i política, en una victòria del moviment revolucionari.

La solidaritat és una característica revolucionària de la qual tot comunista ha de fer ús. Si no hi ha aquesta característica, no es pot parlar de comunistes. La solidaritat comunista és contrària a l’individualisme burgès que fomenta la societat capitalista, es reflecteix que la solidaritat s’utilitza amb allò o aquells que fomenten la recerca del major nombre de béns per al major nombre de persones, que busca solucionar les mancances materials bàsiques del major nombre de persones i requereix una empatia veritablement revolucionària mentre busca la transformació de la societat. La solidaritat és una arma, i el proletariat ha enarbolarla sense complexos. La veritable solidaritat, la comunista, és la que encoratja els vents de canvi i de justícia per al conjunt d’explotats, pobres i oprimits pel capitalisme. El xovinisme de sigles, les ofenses personals o estrictament no normes o les diferències polítiques que hi pugui haver entre revolucionaris no és obstacle perquè aquesta solidaritat puga dur a terme. Com dèiem anteriorment, sense solidaritat no pot existir el comunista.

És per això que des Reconstrucció Comunista, tot i defensar una línia que xoca en moments frontalment amb aquella defensada pel PCE (r), en qüestions com la caracterització de l’estat, la “política de resistència” o la qüestió nacional, no utilitzem aquestes diferències per no solidaritzar, compartint l’opinió del partit del camarada Arenas:

“La veritable unitat és la unitat de la classe obrera i la unitat del poble, no és la unitat de les sigles, ni d’unes suposades ideologies, ni dels diversos grups i camarilles que pul · lulen al llarg i ample de la geografia peninsular” . (1)

La unitat en base a uns veritables principis de classe només pot beneficiar el conjunt de la classe obrera. Per això, tot i tenir diferències a nivell de caracterització de l’estat, no entenem d’on vénen les sorpreses de no poder solidaritzar amb presos polítics tot i no considerar que l’Estat Espanyol sigui un estat feixista. Alguns al · leguen diferències irreconciliables que farien de la nostra solidaritat envers els presos, ja no de PCE (r) i GRAPO sinó per extensió a tots aquells que defensin que vivim en una dictadura feixista, una cosa impossible. Al · leguen que en negar el caràcter feixista de l’estat estem negant la condició de presos polítics dels camarades presos, o més encara, la seva condició de comunistes. Res més lluny de la veritat i de la nostra intenció. El PCE (r) considera que l’estat demostra el seu caràcter feixista, entre altres, en perseguir al seu pitjor enemic, encarnat per la línia política, el programa i l’estratègia revolucionària, que el PCE (r) considera justes, i representat pels seus militants comunistes. Nosaltres entenem que el feixisme és una de les formes que revesteix la contrarevolució en el poder, però no l’única manera que reprimeix. L’estat burgès espanyol, igual que les altres democràcies burgeses a l’ús, reprimeixen al PCE (r) per la seva relació amb la lluita armada que és la que penalitza, il · legalitza i criminalitza l’estat burgès. La repressió és característica de qualsevol estat, seguint la màxima marxista que aquests són un aparell de repressió d’una classe sobre una altra, i no prova, per si sola, el caràcter feixista de tal o tal estat.

Cap d’aquestes petites diferències entre integrants del moviment obrer és obstacle per ignorar la nostra responsabilitat com comunistes al voltant de la matèria de la solidaritat. Cap d’aquestes diferències pot fer-nos canviar l’opinió que qualsevol intent de criminalització del PCE (r) o GRAPO i dels seus militants és un intent de criminalització del conjunt del moviment comunista revolucionari i del conjunt de treballadors. L’existència de presos i preses polítics a l’Estat Espanyol és una realitat el desconeixement només pot ser catalogat d’imprudent ignorància. Exigim la fi dels judicis farsa el camarada Arenas, la seva immediata posada en llibertat sense càrrecs tant pel seu precari estat de salut com perquè el seu únic delicte és haver estat i seguir sent comunista. Exigim la llibertat per tots els presos i preses polítics de PCE (r), GRAPO, comunistes, independentistes, anarquistes, i lluitadors socials que romanen ostatges de l’estat burgès espanyol.

Per llegir en Castellà feu click aquí: http://blog.reconstruccioncomunista.org/2012/12/sobre-los-presos-politicos-en-el-estado.html

11
des.
12

R*C Mallorca present a la jornada de lluita del 14-N

cartellvaga2

140

141

144

143

142




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines