Arxivar per Març de 2013

26
març
13

RC sobre la I trobada comunista contra el revisionisme .

Per què la Trobada Comunista?

Des de l’organització d’aquesta trobada hem deixat que cada organització exposi el perquè d’aquesta trobada, i aquest text és el nostre perquè, de per què des de Reconstrucció Comunista hem impulsat i participat del mateix.

Reconstrucció Comunista va néixer de la confrontació contra el revisionisme a l’estiu de 2009, fa ja gairebé quatre anys, la pèrdua d’estructures i de tot tipus de finançament de la nit al dia va fer que del grup inicial aguantéssim solament uns pocs, aquests pocs ens conjurem que no claudicaríem malgrat les dificultats i unes circumstàncies totalment en contra, hi apostem perquè allò important en una organització comunista no són els doblers , l’acceptació o la història, són coses secundàries, allò important és la línia política, la lleialtat als principis del marxisme-leninisme, i així comencem una àrdua marxa que no detallarem aquí, però de la qual sortim molt enfortits, estenent-nos fins i tot fora de Castella, primer a Mallorca, després a Euskal Herria i ara a València, a poc a poc ens estem convertint en un destacament estatal.

Aquests durs quatre anys ens han fet créixer com a organització, tant en allò ideològic, en la capacitat teòrica, com en allò pràctic, en les capacitats físiques de la nostra organització, en aquesta trobada estrenem la nostra nova seu. Tota aquesta acumulació de forces ens ha permès tenir la capacitat de proposar aquesta trobada, és la primera d’aquest tipus en molts anys, és una trobada que rivalitza frontalment amb les típiques trobades revisionistes de captació, en els quals l’única cosa que es busca és captar altres destacaments amb la intenció de reforçar-ne el propi.

Aquesta trobada no té res a veure amb això, intenta un acostament entre els destacaments marxistes-leninistes de l’estat, això és cert, però sense intenció d’aixafar i absorbir ningú, només volem conèixer-nos, per arribar a conèixer si realment podem compartir una mica més que una trobada i poder col•laborar en coses en el futur, volem plantejar un debat públic, sense censures, sobre els quatre temes cardinals que en l’actualitat divideixen el moviment comunista, que són la qüestió nacional, la concepció del Partit leninista, la caracterització del revisionisme i la història del moviment comunista internacional i la caracterització de l’estat espanyol.

Tot això debatut a través de ponències que totes les organitzacions que així ho desitgin hi presentaran.
Sabem que manca gent, hi ha destacaments que han disculpat la seva presència, uns altres que segurament ni tan sols coneguem, aquesta és la I Trobada, esperem que a les properes es vagin sumant cada vegada més organitzacions.

Totes les organitzacions signatàries estem d’acord en què no hi ha partit del Proletariat a l’estat, ara ens toca debatre per què s’ha produït això i confrontar per veure les vies que s’han de donar per a la reconstitució del mateix.

Reconstrucció Comunista, Març 2013.

26
març
13

I Trobada Comunista contra el revisionisme.

I Trobada Comunista contra el revisionisme.

Es tractaran 4 temes:
– Qüestió Nacional.
-Partit.
-Revisionisme i revisionisme històric.
Caracterització de l’estat.

Tant les ponències, salutacions com a resolucions solament es publicaran una vegada acabat la trobada.

13
març
13

[Llista d’adhesions actualitzada] Aturem el genocidi contra els Kurds

Tots els signants d’aquest comunicat volem denunciar la campanya de fustigació contra la comunitat kurda que s’està desenvolupant en coordinació amb l’estat feixista turc. Aquesta campanya s’ha aguditzat en els últims dies per la detenció de sis companys kurds, quatre a Madrid, un a Barcelona i un altre a Múrcia.

Se’ls acusa de pertinença al PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i de realitzar activitats d’extorsió per al partit. Aquestes sis companyes segrestades per l’estat espanyol, difamades i criminalitzades pels mitjans de propaganda del capital són lluitadors socials, treballadores honrades que desenvolupaven la seva activitat laboral en l’hostaleria i que lluitaven per la seva cultura i els seus drets.

Malgrat haver adquirit notorietat la repressió contra la comunitat kurda en l’exili arran de les últimes detencions, el problema ve des de lluny. La persecució que sofreix el major poble sense estat propi del món és brutal tant als territoris ocupats (amb un àrea total de gairebé 392.000 km² i en el territori del qual es troben la majoria de les reserves petrolíferes de l’Iraq i Iran i la totalitat del petroli sirià) com als països als quals la comunitat kurda es veu forçada a migrar. En el cas dels kurds residents a Madrid la repressió és administrativa (impediment i traves en la tramitació dels permisos de residència), policíac-judicial (denúncies falses contra membres de la comunitat davant els cossos de repressió espanyols) i parapolicial (amenaces i agressions per part dels serveis d’intel·ligència i d’organitzacions d’ ultradreta dels països ocupants contra els exiliats kurds que no desperten el menor interès en l’aparell jurídic-policial espanyol).

La repressió contra les activistes kurds és salvatge, no satisfets amb la demonització de la comunitat en el seu conjunt i de les innombrables traves que es troben en arribar al territori espanyol, la policia i els serveis secrets turcs compten amb l’estreta col·laboració dels seus homòlegs espanyols. El fluir d’informacions entre Ankara i Madrid és constant, l’assetjament al poble kurd palpable, la inseguretat física i jurídica dels companys, insostenible. Continuant amb les seves polítiques col·laboracionistes amb l’estat feixista turc la policia espanyola segresta de les seves cases i dels seus centres de treball als companys kurds titllant-los de terroristes amb la finalitat de lliurar-los-hi als botxins turcs. La realitat que els espera és aterridora i no pot passar inadvertida per a ningú: en ser deportats i lliurats a l’estat turc se’ls està condemnant a sofrir terribles tortures, penes de presó en unes condicions infrahumanes i en molts casos, la mort. La dictadura terrorista oberta del capital turc anhela esquinçar la carn dels lluitadors socials kurds, pretén callar les veus justes que reclamen el seu dret a viure al territori que legítimament els pertany i persegueix a tots els seus membres allà on migren fugint del terror.

Les acusacions de terrorisme són falses i calumnioses i no busquen més que la criminalització de tot el poble i dels elements conscients que reclamen els seus drets. No són terroristes, són kurdes que treballen pel dret al fet que es respecti la seva cultura i per la construcció d’un món millor. L’onada de repressió que esdevé està orquestrada per l’estat feixista turc i la seva ambaixada a Madrid, es tracta d’un muntatge que no se sosté per cap lloc, són ciutadans perfectament integrats que col·laboren amb diverses organitzacions polítiques per donar a conèixer la realitat del seu poble. El que pretenen és silenciar la veu d’un poble que clama llibertat.

Turquia és un estat feixista, i com tal domina a tota la societat sota la seva òrbita mitjançant el terror, l’assassinat i la repressió més brutal, la comunitat kurda està portant-se la pitjor part tant en territori turc com en la seva diàspora. No anem a permetre que es lliuri als companyes kurdes al carnisser i apel·lem a la solidaritat de totes les organitzacions polítiques, sindicals i socials per frenar aquest atemptat contra la vida dels companys kurds.

Exigim el cessament de la col·laboració entre l’estat turc i l’espanyol per massacrar al poble kurd i la posada en llibertat immediata sense càrrecs dels companys detinguts.

Acabem amb el drama del poble kurd.

No a la col·laboració entre l’estat espanyol i el turc per massacrar kurds!

No més muntatges policials. No més repressió.

Visca la lluita del poble kurd! Llibertat pels companys presos!

Organitzacions signatàries:

Reconstrucció Comunista (RC), Col·lectiu de Solidaritat amb el Kurdistan MadridOdio de Clase, Iniciativa Comunista (IC), Yesca , Asamblea Feminista Panteras, Iniciativa Solidària Mallorca, Izquierda Castellana , Mares contra la repressió ,  Arran , UCxR Illes Balears, Revolta Global (Mallorca) , Taula per Palestina (Mallorca)

Es recullen adhesions : enviar a reconstruccioncomunista@gmail.com

09
març
13

8 de març : Per un feminisme de classe i combatiu .

Des de Reconstrucció Comunista Mallorca vam decidir dur a terme una campanya d’agitació en el marc del dia internacional de la dona treballadora . La nostra campanya va culminar en l’assistència de la manifestació convocada per l’Assemblea Antipatriarcal de Palma , que va recórrer els carrers des de la Pl Porta Pintada fins a la Pl de Cort . Durant la manifestació vam corejar multitud de consignes a favor de la dona treballadora i la classe obrera , per exemple ; ” La lluita feminista és de classe obrera” “Capitalisme és patriarcat” “La lluita socialista sempre feminista” , “L’avortament és un dret mai un delicte” etc . Som conscients que la lluita contra el patriarcat tan sols pot triomfar amb una òptica socialista i de classe , per això durant la manifestació vam repartir entre els assistents la següent octaveta .
L’origen del 8 de març data de 1910, en el marc de la II conferència internacional de dones socialistes a Copenhague liderada per Clara Zetkin i tenia l’objectiu de reconéixer la lluita de la dona treballadora. Una lluita de gènere i classe contra el patriarcat, contra la dominació sexual i ecònomica de l’home, sobre la qual es cimenten els actuals Estats capitalistes. Les diverses formes que ha adoptat el feminisme han canviat per complet la Història del s.XX.
 
Avui se’ns fa veure que amb una superficial participació política, social i laboral de les dones en suposada igualtat, queden superades la barrera patriarcal i la lluita de classes . Noltros denunciam aquest “feminisme” burgés: l’opressió a les dones és vigent i està lligada a la lluita de classes. Actualment la reforma laboral aguditza encara més la contradicció capitalista-patriarcal, augmentant més la discriminació laboral de les dones en forma d’acomiadaments més econòmics pel simple fet d’atendre una tasca imprescindible pel capital com la reproducció, tasca mai remunerada, a més de soportar el continu rol patriarcal de la seva responsabilitat domèstica. Això, en la pràctica, es manifesta amb una reducció de les seves jornades laborals i és un obstacle més a l’hora de rebre una pensió de jubilació. Aquests continus atacs linials en el temps als drets de les dones treballadores demostren l’intent de reduir el seu potencial revolucionari.
 
Per això és fonamental recuperar les arrels del feminisme, les arrels revolucionàries i de classe. No podem permetre l’hegemonia feminista a l’interclassisme ni el seu protagonisme a les institucions burgeses, ja que aquestes mai lluitaran pels interessos de les dones , que intrínsicament són els de la classe obrera. Afirmam, doncs, que només destruint el capitalisme sirem capaços d’eradicar l’opressió patriarcal, que només la revolució socialista pot garantir la total llibertat de la dóna treballadora . Visca el feminisme de classe , visca les dones treballadores , autèntiques heroïnes de la classe obrera !
 
 
RECONSTRUCCIÓ COMUNISTA
 

8 de març de 2013

També cal destacar que han aparegut les següents pintades als carrers de ciutat .

ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

08
març
13

8 de Març: per un feminisme de classe i combatiu

Avui és 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora. Els carrers de moltes ciutats de l’Estat espanyol s’ompliran de dones i homes que es manifestaran, darrere de les seves pancartes, per reivindicar les causes i drets de les dones. Alguns partits i plataformes oportunistes ho faran, com cada any, de forma simbòlica i a manera de rentat d’imatge; altres col·lectius, plataformes i organitzacions, per reivindicar un dia com qualsevol altre els drets de la dona treballadora , en la seva incansable lluita per l’emancipació de tota la classe obrera.

El 8 de Març es ve utilitzant des de les institucions com a dia simbòlic i argument victimitzador. No en va porten dècades despolititzant el sentit d’aquesta data, sent l’actual denominació oficial de la mateixa Dia Internacional de la Dona.

Freqüentment s’ha dit que l’elecció de la data es va fer en memòria d’una vaga de treballadores de la fàbrica Cotton de Nova York el 8 de març de 1908. Aquell dia era diumenge. Recerques posteriors demostren que aquella vaga es va perllongar durant tretze setmanes i va començar, realment, al setembre de 1909. Se sol parlar també de l’incendi de la Triangle Shirtwaist Company on van ser assassinades moltes treballadores a les mans dels seus patrons, que van calar foc a la fàbrica que aquestes havien ocupat en senyal de protesta per les seves miserables condicions de treball. Aquells fets van ocórrer, no obstant a un 25 de març de 1911. Mig any abans, a l’agost de 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhague liderada per Clara Zetkin, es va decretar l’establiment d’un dia internacional de la dona treballadora, amb l’objectiu de reconèixer la seva lluita. Set anys després, el 8 de març de 1917, un grup de treballadores i mestresses de casa es van amotinar davant la falta d’aliments a Sant Petersburg, donant lloc a una revolta a la qual es van sumar treballadors i estudiants i iniciant així el procés revolucionari rus que acabaria a l’octubre. Aquell març de 1917, les dones van demostrar el seu potencial revolucionari i la seva capacitat d’apoderament, lluny dels discursos institucionals victimizadors que envolten aquesta data. No és casualitat que l’ONU, en 1975, oferís una versió de l’origen del 8 de Març que feia completament invisible els successos de 1917, eliminant així el caràcter de classe i revolucionari que realment té el Dia de la Dona Treballadora.

Les diverses formes que ha pres el feminisme, com a corrent de pensament i com a moviment social que lluita per la igualtat de la dona en alguns àmbits (drets civils, polítics i socials) i, en alguns casos, per la superació dels dogmes del patriarcat ancorat en el capitalisme i en les estructures de poder de l’Estat burgès, han marcat la Història del segle XX. Avui dia, la lluita per l’emancipació de classe i gènere sembla ser solament un teatre representat cada 8 de Març i canalitzat pel feminisme burgès on es fa veure que, amb una superficial integració política, social i laboral de les dones en suposada igualtat amb els homes, queden superats el patriarcalisme les velles reivindicacions de les dones treballadores.

I malgrat això, la realitat mostra que les reivindicacions de fa un segle responien a un conflicte encara vigent i cada vegada més evident, el conflicte entre classes que aguditza l’opressió patriarcal que ja de per si mateix sofreix la treballadora com a dona. No és possible ignorar l’opressió de classe, que subjeu en tot moment a la de gènere, i menys encara en l’actual context de crisi del capitalisme.

L’atur i l’explotació de la nostra classe augmenta a passos engegantits, la discriminació laboral que sempre han sofert les dones , fan de les xifres de l’atur i de les diferències salarials un atac a aquestes encara més aclaparant, en la línia de tots els atacs a la nostra classe perpetrats per l’Estat burgès en forma de reformes laborals que, com sempre, fereixen més salvatgement als sectors més vulnerables de la classe treballadora. És aquest el cas de les dones, que sofreixen diàriament una major facilitat per ser acomiadades, la pèrdua progressiva dels seus drets i la temporalitat del treball. A això, se sumen les cada vegada majors dificultats per accedir al mercat laboral doncs, segons dicten els rols imposats pel patriarcat, la dona ha de poder conciliar tots els aspectes de la seva vida, incloent el treball productiu i remunerat, amb la seva funció reproductiva i domèstica. Això comporta una reducció de les seves jornades, en el cas de les quals segueixen salvant-se de l’atur estructural, i el fet de treballar menys hores per així assumir totes les hores del treball domèstic, que les dones realitzen sense retribució alguna i sense cotitzar, suposa un obstacle afegit a l’hora de rebre una pensió de jubilació, especialment des de la seva última reforma. Al mateix temps, la pensió de viduïtat, únic sustent de moltes dones de la classe obrera, també ha estat retallada, condemnant a les dones d’edat més avançada a una situació de pobresa encara més perillosa.

El feminisme burgès, ignorant completament la doble explotació que la dona sofreix com a dona i com treballadora, es visualitza en dates assenyalades com aquesta centrant el seu discurs en xifres de dones assassinades (encara que sense estudiar ni analitzar tota l’escalada de violència que les dones sofreixen fins a la seva màxima expressió, que és el feminicidi), obviant que part d’aquestes entren amb cada vegada més força en paràmetres no quantificats d’assassinats o violència que no acaba en assassinats, com és el cas de les dones desnonades, el drama que ha esdevingut un fenomen social en progressiu augment que afecta als i les treballadores amb pitjors condicions de vida.

A tota aquesta misèria se li ha de sumar la no implementació d’una sèrie de lleis pel que concerneix prestacions socials, com la llei de l’avortament o la retirada de les ajudes per naixement, petites concessions del pseudofeminisme de les institucions burgeses que han estat de nou arrabassades a les dones, retrocedint així diverses dècades de lluita pel dret a decidir sobre el seu propi cos.

El Govern prioritza, a l’hora de pal·liar els efectes de la crisi estructural del capitalisme, injectar milions d’euros a bancs i finançar sectors com el de l’automòbil o la construcció (treballs generalment masculinitzats), en detriment dels pressupostos destinats a la cobertura de drets socials,en aquest cas, de les dones. Augmenta la càrrega domèstica i de cures de les persones depenents per a la dona treballadora, assumint-se una vegada més que aquesta realitzarà aquest treball vital per a la perpetuació del mode de producció capitalista (doncs suposa el 80% del total del treball que permet la vertebració i continuació sistèmica del capitalisme) de forma silenciosa i no remunerada, sense cotitzar, sense protestar, perquè els rols del patriarcat imposen que és el que “naturalment” estan cridades a fer. Els estereotips de gènere, que inculquen des d’edat primerenca a nenes i nens els diferents rols adquirits amb els quals han d’identificar-se al llarg de la seva vida, naturalitzant les diferències i desigualtats que es donen entre aquests, són alguns dels mecanismes del patriarcat dels quals més s’aprofita el capitalisme. En definitiva, és completament absurd negar l’íntima relació del patriarcat amb el capitalisme, ja que aquest necessita a les dones de la classe treballadora com la més barata mà d’obra mentre, al seu torn, suporten tot el pes del treball reproductiu (familiar i domèstic) sense comptabilitzar-ho com a cost de producció.

Tants cicles de concessions i pèrdues contínues dels drets de les dones de la classe treballadora, que no són més que l’intent de minvar el seu potencial revolucionari, solament deixen en clar una cosa: la lluita feminista no pot ser interclassista i, de la mateixa manera, el feminisme no pot pertànyer a les institucions burgeses, doncs no seran aquestes les que ens regalin els drets, de la mateixa manera que no els hi regalaran al proletariat. Únicament deposant el capitalisme es podrà abolir el patriarcat que vertebra les relacions socials derivades del model de producció capitalista.

És el moment que el feminisme recuperi la tradició de lluita que fa dècades va perdre, allunyant-se de posicions interclassistes, integrant-ho en la lluita de classes i intrínsecament lligat a l’emancipació del proletariat.

RECONSTRUCCIÓ COMUNISTA (RC)
8 de Març, 2013

06
març
13

En els carrers , nova ferretina de RC .

En els carrers , nova ferretina de RC .




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines