Arxivar per Abril de 2013

28
abr.
13

Davant un altre 1º de Maig

Arribem un any més a l’1 de Maig, dia internacional de la classe obrera, dia de lluita, no de celebracions.
Recordem que la jornada d’avui té el seu origen en els ‘Màrtirs de Chicago’, sindicalistes assassinats l’any 1886 per la seva reivindicació de la jornada laboral de 8 hores. Posteriorment, en 1889, la II internacional determinaria aquest dia com a dia internacional dels treballadors. 124 anys després, és nostre deure de reivindicar les millors tradicions de lluita contra la burgesia, imprescindibles en una situació tan crítica com l’actual.

En els últims anys hem perdut el compte de reformes laborals, eres i convenis insultants. La pujada dels preus, l’augment dels impostos i la baixada dels salaris han disminuït brutalment el nostre poder adquisitiu. L’atur és dramàtic, afectant entorn del 30% de la població i a més del 50% dels joves. Han empitjorat les condicions del treball. Diàriament incomptables famílies veuen perdre les seves cases i les seves vides darrere un deute que no poden assumir. Amb burla fiquen la tisora on més dol, en serveis bàsics com l’educació, la sanitat o la llei de dependència, i retarden la jubilació per estar 40 anys cotitzant per una almoina en la vellesa.

La corrupció ha aflorat com la mala herba, afectant a la totalitat de l’estat. Després dels escàndols que que han vist la llum tots hem pogut comprovar que la circulació de diners públics i altres favors entre personalitats del món polític és una pràctica habitual. Són ja centenars els casos que així ho confirmen, i d’una importància tal que esquitxen a la família real, que ha quedat retratada amb el cas Nóos i la imputació de la infanta Cristina, o fins i tot a la cúpula de l’actual govern burgès, com apunten els coneguts “papers de Bárcenas”.

En el plànol polític el govern manca d’autonomia, centrant tots els seus esforços a cobrir el deute que han contret les entitats financeres espanyoles amb països estrangers com França i Alemanya, quedant en relleu l’estafa de l’Euro. En la seva devoció per acontentar a les potències imperialistes, la política institucional no dubta a passar per sobre dels treballadors; les escandaloses xifres dels rescats financers comparats amb les retallades en serveis públics mostren una relació inequívoca. En el plànol internacional, sota el lideratge de l’OTAN i la UE el nostre país segueix massacrant a la classe obrera al voltant del món mitjançant guerres de rampinya.

Davant aquesta situació, la resposta dels sindicats de l’estat és la passivitat i la inoperància. El temps ha demostrat sobradament que CCOO i UGT treballen al servei del govern actuant d’apagafocs , canalitzant l’energia revolucionària dels i les treballadores en vagues i lluites sectorials i parcials que manquen de caràcter combatiu. Estan avalats per un llarg historial de defensa de les polítiques i interessos capitalistes, rebent a més una ingent quantitat de diners de l’estat; no mossegaran la mà que els dóna de menjar.

Per si no fos poc, la repressió avança cada dia amb més força, criminalitzant i empresonant a aquelles persones i moviments socials combatius que s’atreveixen a donar una resposta organitzada i contundent a aquest circ. Cada dia coneixem nous casos d’aquesta naturalesa.

Des de Reconstrucció Comunista apostem per la reconstrucció del sindicalisme, del sindicalisme de classe i combatiu, allunyat de subvencions i control estatal, creiem en la lluita obrera, creiem i apostem per un altre model de sindicalisme, som conscients que la lluita sindical és una lluita parcial, que solament serveix per acumular forces i foguejar-nos en vistes a emprendre la veritable lluita, la lluita per la revolució socialista, que és l’única que realment garantirà els drets de la classe obrera.

El problema no és el govern, el problema és el sistema capitalista, és un sistema que no és sostenible, hem de derrocar el sistema substituint-ho per l’únic sistema viable i sostenible, la presa del poder polític per part de la classe obrera és alguna cosa obligatori amb la consegüent implantació d’un nou poder, el socialisme.

Reconstrucció Comunista (RC)

24
abr.
13

Desfilada 14 d’Abril 2013 en honor als combatents antifeixistes

Han passat ja 82 anys des de la proclamació de la II República, per a nosaltres el 14 d’abril no és un acte de simple memòria històrica, del que va anar la II República. Ha de ser un dia de lluita, de combativitat, de reivindicar no la memòria de la II República, sinó d’exigir la III República, però no una república burgesa, sinó una república socialista i federal que respecti els drets dels pobles que componen l’Estat.
Des d’aquí els diem a tots els que durant l’organització d’aquest dia afirmen que no lluiten per la implantació d’una república socialista, sinó que el que cal reivindicar és una república sigui del tipus que fos , que defensen descaradament l’ideal de república burgesa, són part del sistema i per tant sobren en un dia com a est.
També etzibar-los als revisionistes de PCE-IU, que han desembarcat en la coordinadora Republicana (així és com treballen: fent desembarcaments i monopolitzant-ho tot o bé dinamitant-ho), que són els mateixos que van pactar la transició, van acceptar i van jurar lleialtat a la bandera monàrquica, els mateixos que governen quan poden amb els reaccionaris del PSOE, els mateixos que neguen el dret a l’autodeterminació dels pobles i reneguen del marxisme-leninisme. L’aposta del canvi de govern no és més que una actitud oportunista per quedar-se amb les engrunes que la burgesia vulgui donar-los. Són uns traïdors a la classe obrera, el nostre enemic no és solament el govern, el nostre enemic són la burgesia i el sistema capitalista. Queda clar amb els seus plantejaments al fet que classe serveixen.
La implantació de la III República no pot significar tan sol una reforma dins del sistema capitalista, un rentat de cara del mateix sistema que ens condemna a l’explotació assalariada,a l’atur, al gana, ens desnona de les nostres llars i indueix al suïcidi als obrers… ha de representar una ruptura democràtica real, una depuració, que permeti l’assalt de la classe obrera al poder, conquistant la dictadura del proletariat, el socialisme.
Aquest 14 d’Abril tornarem a organitzar-nos com a bloc crític en forma de desfilada, per denunciar l’ambient lúdic-festiu i descarregat ideològicament que proposen els reformistes. Ells celebren aquest dia com si haguessin guanyat un esdeveniment esportiu, sense serietat cap, cauen en el folklore barat. Els i les camarades caigudes en el camí es mereixen serietat i disciplina i la conquesta del poder polític exigirà així mateix ambdues qualitats
Enfront d’això convoquem per a aquest Diumenge 14 d’Abril a les 12:30 la manifestació per la III República i el socialisme, un any més desfilarem per donar imatge de serietat i respecte per tots aquells que han caigut lluitant contra el feixisme i la revolució socialista, això va en honor de tots aquests herois de la classe obrera, que van donar la seva vida per llegar-nos un món millor.
HONOR I GLÒRIA AlS COMBATENTS

22
abr.
13

Presentació RC Mallorca.

image

22
abr.
13

Crònica I Trobada Comunista

Entre el dissabte 30 i diumenge 31 del passat mes de març, va tenir lloc a Madrid la Trobada Comunista contra el revisionisme , organitzat pels camarades de Reconstrucció Comunista i en el qual també van participar Kimetz, la Joventut Comunista d’Almeria i la Joventut Comunista de Zamora, explicant aquesta Trobada a més amb la presència de diversos camarades del moviment obrer madrileny així com, a nivell internacional.

Aquesta Trobada partia d’una consideració prèvia fonamental per part de tots i cadascun dels participants: la classe obrera es troba avui desproveïda dels instruments que li permetin desencadenar la Revolució Socialista. Precisament entorn d’aquests elements i sobre el terreny social sobre els quals han d’erigir-se van versar les diferents temàtiques que en forma de ponència tractem les diferents organitzacions: el Partit Comunista; revisionisme històric i modern; qüestió nacional i caracterització de l’Estat espanyol.

La primera de les ponències, que permetia iniciar el debat, va tractar la qüestió del Partit Comunista, concepció clau per comprendre les tasques que ha d’escometre l’avantguarda comunista en l’actualitat, en un moment en què no existeix el partit leninista, i de que el seu va desenvolupar dependrà el desplegament revolucionari del proletariat en l’Estat espanyol. Potser va ser el debat entorn de l’organització de nou tipus, tant pel nombre d’intervencions com per l’amplitud dels temes que es van tractar, el més enriquidor de tots els elements de discussió de la Trobada. On més es va enverinar el debat va ser en la qüestió de quin és el grau de relació que ha de mantenir l’avantguarda revolucionària envers el moviment sindical donades les tasques del moment; un punt que va seguir amb un ampli i ric debat sobre la lluita ideològica i el concepte de “lluita de dues línies”, sobre la qual va haver-hi posicions contraposades. cal destacar que totes les organitzacions tanquem aquest apartat, més enllà de les diferències, assenyalant que la reconstitució del Partit del Proletariat no pot realitzar-se mitjançant el “pacte” ni la “unitat” formal entre els diferents destacaments, sinó a través de la clarificació de postures i la lluita, des de l’honestedat i el respecte, entre les organitzacions.

La jornada del dissabte va continuar amb la caracterització que cada organització va realitzar entorn del revisionisme. Si ben tots els presents vam fer referència a l’estat actual del moviment comunista a nivell estatal i internacional, les ponències i el posterior debat es van centrar en els detalls històrics del revisionisme, ja que aquest encara que sempre es presenti com a “novetat” no és més que l’usurpació de la ideologia burgesa en el si del moviment revolucionari. Es va indicar que un dels punts comuns del revisionisme, en totes les seves formes, és la denúncia de la violència revolucionària, l’observació de el “Estat” com a ens neutre en la lluita de classes i la subsegüent negació de la dictadura revolucionària del proletariat com a forma històrica conquistada per la classe obrera per exercir el seu poder. Així mateix, la conformació del bolxevisme i la Internacional Comunista en lluita contra el revisionisme socialdemòcrata, o la presa del poder per part del revisionisme en la URSS, la qual cosa va suposar la ruptura del camp socialista a nivell internacional, van substanciar les intervencions dels camarades. Posteriorment els debats van girar entorn de multitud de qüestions concretes que van girar sobre el XX Congrés del PCUS, la Guerra Civil i el VII Congrés de la IC, la desaparició de la mateixa i que van tenir com a element transversal la figura del camarada Stalin i el període en què est va ser el cap visible de la Revolució Proletària Mundial.

Seguint el programa establert, en la tarda del dia 30 les intervencions es van fixar en un problema sempre candent en la lluita de classes en l’Estat espanyol i, per tant, en el si del moviment comunista, la qüestió nacional. Es va concloure en aquest apartat que les tesis dels bolxevics sobre la caracterització del problema nacional segueixen sent vàlides, si ben després es van exposar diverses formes d’interpretació de la mateixa (quant al concepte de nació) en aplicar-les a la realitat de l’Estat espanyol. Es va fer especial recalcament en què els comunistes hem de ser valedors del dret a l’autodeterminació de les nacions, dret democràtic que tenen aquestes per determinar el seu futur. Quant a les tasques constitutives de l’avantguarda revolucionària, partint de la complexitat que acompanya a la qüestió nacional en l’Estat espanyol, els camarades d’Euskal Herria van assenyalar que ells estan per la construcció del partit per a tota la seva nació (partida en dues pels Estats espanyol i francès) mentre la resta de camarades van assenyalar, de diferent manera, que si bé la projecció del Partit revolucionari i la Revolució Socialista s’estén a tot el territori estatal, la posició dels revolucionaris de les diferents realitats nacionals ha de ser tinguda molt en compte a l’hora de sistematitzar la lluita contra l’Estat reaccionari que oprimeix al proletariat.

Ja el diumenge 31 abordem l’últim dels debats, que versava sobre la caracterització de l’Estat espanyol. Després de realitzar una caracterització general del que és l’Estat, es va parlar d’aquest com a armadura repressiva que s’ordenava sobre la defensa d’uns interessos de classe, es va concretar això en una anàlisi sobre la realitat actual de l’Estat espanyol. Es va plantejar un dels debats en voga en el nostre moviment, a saber, si l’Estat espanyol és o no és un Estat feixista. “Aquí després d’una interessant anàlisi complementada per nombroses intervencions del que és i representa el feixisme com a forma particular de dictadura del capital, van aflorar certes diferències que van cristal·litzar a caracteritzar a l’Estat espanyol com a estat, com a democràcia burgesa, existint divergències en si es troba o no en procés de fascistització.”

La Trobada Comunista contra el revisionisme va finalitzar amb l’agraïment per part dels organitzadors de l’esforç realitzat per tots perquè tingués lloc aquesta activitat indicant que aquest només era el primer dels quals estan per arribar. Després d’això tots els presents es van posar en peus i puny en alt es va cantar l’himne dels proletaris i pobles oprimits del Món, la Internacional.

Reconstrucció Comunista
Kimetz
Joventut Comunista d’Almeria
Joventut Comunista de Zamora

11
abr.
13

Reconstrucció Comunista sobre l’agressió imperialista a l’RPDC

 

Les provocacions i les amenaces han estat una constant des de la primera intervenció imperialista a la península Coreana el 1951 fins els nostres dies. L’RPDC s’ha enfrontat durant dècades a l’imperialisme nord-americà i ha tornat a la palestra de l’actualitat, amb les provocacions proveïdes pels EUA i la seua titella Corea del Sud.

 

Corea del Sud és un país al servei de l’imperialisme nord-americà, fou creat per ells gràcies a la seua invasió de la península el 1948, partint en dos Corea: l’RPDC i la titella capitalista Corea del Sud.

 

L’RPDC ha resistit tot i els bloquejos i sancions durant dècades valentament davant els imperialistes nord-americans.

 

Som crítics amb l’RPDC, considerem l’idea jutxe una desviació del marxisme i no veiem amb bons ulls el seguidisme cap a les polítiques xineses ni que no es posicionaren de forma clara contra el revisionisme després del XX Congrés del PCUS.

 

Tampoc no veiem bé la primacia de costums i cultura tradicionals per sobre dels principis del marxisme-leninisme. La cultura s’ha de mantenir, però hi ha tradicions que estan destinades a desaparéixer perquè van contra el progrés i la revolució. No compartim la visió paternalista “oriental” que afirmen els qui defenses allò indefensable: que el poder passe de pares a fills i de fills a néts, és quelcom contrari als principis del marxisme-leninisme i del centralisme democràtic. El culte a la personalitat és una vergonya per tots els proletaris del món i no hemde participar del seu manteniment.

 

Tot i aquestes diferències, denunciem la campanya imperialista contra l’RPDC i ens posicionem amb el poble coreà i l’RPDC contra l’imperialisme nord-americà i els seus lacais, l’internacionalsme proletari és una obligació, i l’RPDC sabrà capejar el temporal i seguir oposant-se de forma eficaç a l’imperisliame nord-americà.

 

Fora l’imperialisme ianqui!

Tots amb l’RPDC contra l’imperialisme!

 

Reconstrucció Comunista, abril 2013

01
abr.
13

RECONSTRUCCIÓ COMUNISTA NOU MEMBRE DE LA ICOR

Imatge

Des del Comitè Central de Reconstrucció Comunista estem orgullosos de fer públic que per fi som membres oficials de la ICOR.

Exposem la resolució sobre la fundació de la ICOR per que es vegin els seus fonaments.

http://www.icor.info
Resolució de Fundació de la ICOR
ICOR Conferència de Fundació, 6 d’octubre de 2010
La Conferència Mundial de la Iniciativa: “Coordinació i Cooperació de Partits i Organitzacions Revolucionaris” pren la decisió de constituir-se com a organització internacional. El seu nom és “*International *Coordination *of *Revolutionary *Parties *and Organizations” (ICOR).

I.
La fundació de la ICOR prové del coneixement: El temps està madur per enfrontar alguna cosa nova al capital financer internacional, altament organitzat i enllaçat a nivell mundial, i al seu sistema imperialista mundial – l’organització del moviment obrer i revolucionari internacional i de les àmplies masses en un nou nivell de cooperació i coordinació de l’activitat pràctica més enllà de les fronteres nacionals.
L’imperialisme amb el seu sistema neocolonial existeix, encara només desplegant la seva propensió a la crisi que posa dramàticament en perill l’existència de la humanitat. Això es manifesta en la crisi econòmica i financera mundial de 2008, en les crisis estructurals en el sistema de producció i reproducció capitalista, en les crisis d’endeutament, en la crisi ecològica global, en l’augment de la falta de família del proletariat i de les àmplies masses, en les crisis polítiques, però també en el creixent perill de guerra internacional, en l’augment de les agressions imperialistes i en la tendència general de l’imperialisme a la reacció i al feixisme.
El capitalisme no té futur que oferir a la classe obrera i a les àmplies masses al món. Per això la ICOR flama a totes les revolucionàries i revolucionaris del món a unir-se segons les paraules de Lenin: “Desunits, els obrers no són res. Units ho són tot.” (Lenin, 1913, La unitat obrera).
La ICOR reprèn les conquestes del moviment obrer i revolucionari organitzat internacionalment. A aquestes pertanyen la gran acció revolucionària de la Comuna de París de 1871, la victoriosa Revolució d’Octubre russa de 1917, la Revolució Xinesa de 1945 a 1949, la lluita d’alliberament revolucionari per destruir l’antic sistema colonial i el naixement del camp socialista després de la Segona Guerra Mundial.
La ICOR es recolza en les riques experiències dels exemples històrics de les formes d’organització internacionals com la I, II i III Internacional. Presa en compte les condicions actuals, necessitats i possibilitats per a tal unió. Amb això porta a la pràctica el gran lema revolucionari de Carlos Marx “Proletaris de tots els països, uniu-vos”!, així com el de Lenin “Proletaris de tots els països i pobles oprimits, uniu-vos!”.
La traïció revisionista, partint de la Unió Soviètica amb el XX Congrés en 1956, va conduir a la derrota fins ara més gran del moviment comunista i obrer internacional deixant una fragmentació de dimensions inaudites. La restauració del capitalisme va deslligar una gegantesca ona d’anticomunisme i contrarrevolució.
També el sorgiment de tendències sectàries i anarquistes, en part ha causat gran dany al moviment comunista i obrer internacional. No obstant això, la influència del reformisme i revisionisme en el moviment obrer i popular va ser i segueix sent el perill principal per a l’ascens del moviment revolucionari internacional.
Arran de l’ensulsiada de la Unió Soviètica, al començament de la dècada de 1990, el revisionisme modern va perdre el seu centre. La burgesia imperialista, va poder aprofitar-se d’això per iniciar una ofensiva anticomunista mundial. Però, al mateix temps el debilitament del bastió revisionista de la Unió Soviètica és un factor important per a un nou ascens de la lluita mundial pel socialisme.
El proletariat composat per milers de milions de persones a tot el món forma finalment, en aliança amb les àmplies masses, un poder superior a l’imperialisme si assumeix, organitzada internacionalment, la lluita pel seu alliberament i exerceix el seu rol dirigent en la lluita dels pobles per la seva llibertat nacional i social.

II.
En l’actual nivell de l’imperialisme, amb les seves forces productives altament desenvolupades i enllaçades a escala mundial, ja han madurat àmpliament els requisits materials per al socialisme.
Al mateix temps, sota la dictadura del capital financer mundial, actuen devastadores forces destructives:
Als països saquejats i oprimits per l’imperialisme, s’aprofundeix la depauperació de les masses amb el saqueig de les riqueses dels països, amb l’amenaça militar contra qualsevol acció revolucionària, la destrucció del medi ambient, el gana i el desterrament.
Fins i tot als països capitalistes altament desenvolupats, l’immens augment de l’explotació va acompanyat d’un creixent empobriment de les masses, la retallada dels drets i llibertats burgesos-democràtics fins a arribar a la fascistització dels aparells estatals.
La burgesia imperialista, qüestiona permanentment la sobirania i integritat dels estats nacionals. Això ha portat a una militarització de la política exterior dels països imperialistes, la que amb prou feines pot amagar-se sota el pretext de les missions de l’ONU i amb posi humanitària.
La rivalitat dels imperialistes, especialment de les principals potències imperialistes, alimenta permanentment el perill d’una guerra mundial i porta a conflictes bèl·lics regionals en la lluita pel nou repartiment del món.
Avui dia, la manera de producció capitalista enfronta al planeta amb una catàstrofe ecològica global que en un temps previsible podria impossibilitar la vida humana.
Als nens i joves l’imperialisme els roba el futur i encadena a les masses de les dones del món amb la doble explotació i opressió. A més, les dones als països oprimits per l’imperialisme sovint són particularment afectades per la discriminació nacional i religiosa.
L’anhel i la cerca per una societat alliberada de l’explotació i opressió, han de convertir-se en una força transformadora de la societat, que superi els mals originats pel sistema imperialista mundial.
La ICOR ha nascut de la necessitat pràctica, de respondre a la desestabilització del sistema imperialista mundial, elevant a nivells superiors la lluita d’alliberament revolucionari contra l’imperialisme i pel socialisme.
La construcció i l’enfortiment de partits revolucionaris en cadascun dels països serà el factor decisiu per a un nou ascens de la lluita per enderrocar a l’imperialisme i construir el socialisme. Això requereix, la creació d’altres formes d’organització i plataformes per a la lluita en comú de les masses a nivell nacional, regional i internacional.
Aquest desafiament històric, requereix més que mai la cooperació més enllà de les fronteres nacionals, la coordinació i revolucionarització de les lluites que es desencadenen per tot el món.

III.
Considerant que
molts partits i organitzacions han desenvolupat el desig d’una cooperació constructiva i amb igualtat de drets,
en lluites que comencen a anar més enllà de les fronteres, creix la comprensió entre les masses i el nucli del proletariat industrial, que és necessari superar la divisió entre les diferents nacions,
ja s’han format una gran quantitat de formes d’organització revolucionàries internacionals (conferències, fòrums, plataformes),
només a través de formes d’organització internacionals els lemes “Proletaris de tots els països, uniu-vos!”, així com “Proletaris de tots els països i pobles oprimits, uniu-vos!” poden convertir-se en realitat,
existeixen diferents condicions socials i tradicions de la lluita de classes als diferents països i en les diferents organitzacions,
la responsabilitat per a la preparació i realització de la revolució està en mans dels partits, el moviment obrer i de masses del país respectiu,
encara existeixen moltes diferències ideològiques polítiques entre els revolucionaris del món,
l’acció conjunta revolucionària organitzada no pot esperar fins que s’hagin superat totes aquestes diferències,
la ICOR s’entén com a aportació al foment de la unitat solidària del moviment obrer i revolucionari internacional.
Sobre el fonament d’un clar consens mínim ideològic polític, persegueix la unitat d’acció revolucionària en unió amb un viu procés de discussió i esclariment per aprofundir i ampliar el contingut dels fonaments.
La Conferència de Fundació declara que la ICOR va a prosseguir conseqüentment una política de portes obertes pel que fa a tots els partits i organitzacions revolucionaris i altres agrupacions internacionals.
La seva insistència principal, és la coordinació i cooperació en l’organització de la lluita de classes i de la solidaritat pràctica.
Ella busca l’estreta unió i cooperació amb altres formes d’organització internacionalistes i progressistes al món i explícitament no s’entén com a competidora d’aquestes. Funda i enforteix una nova qualitat de la unitat dels partits i organitzacions proletaris i revolucionaris de tot el món.

IV.
Units en la meta estratègica de superar el sistema imperialista mundial i imposar relacions socials socialistes, la Conferència de Fundació, acorda els següents fonaments ideològics polítics essencials de la cooperació mútua:

reconèixer la necessària transformació revolucionària de les relacions socials del capitalisme/imperialisme amb la meta reclamada d’una societat socialista i la necessitat d’establir la dictadura del proletariat, que significa democràcia per a les àmplies masses i opressió per als enemics mortals de l’alliberament de la humanitat d’explotació i opressió;
traçar una línia clara, demarcatoria enfront del revisionisme, trotskisme i anarquisme, així com a qualsevol forma de anticomunisme com els atacs hostils i instigació burgesa contra l’anomenat “estalinisme” o “*maoisme” i la dictadura del proletariat.

V.
La Conferència de Fundació, acorda el principi d’organització de la coordinació i cooperació en acord comú de partits i organitzacions autònoms, independents i amb responsabilitat pròpia.
Respecte a la presa d’acord sobre els documents fonamentals, la Conferència aspira a prendre les decisions per consens. No es pot decidir mitjançant votacions sobre qüestions ideològiques de principis i qüestions polítiques fonamentals. No obstant això, sobre qüestions de necessitat pràctica, els documents de fundació, i després de lliurada una discussió exhaustiva respectant les diferències ideològiques polítiques, es pot dur a terme una decisió per majoria. Aquesta requereix almenys un 80 per cent dels vots dels delegats presents. Totes les resolucions d’actualitat política, poden ser aprovades per majoria simple. Paritat de vots val com a rebuig.
Cada organització, decideix ella mateixa quin projecte i quina activitat va a recolzar. Això està unit amb el principi de la confiabilitat, de complir amb les tasques acceptades amb plena responsabilitat per a la realització comuna.
El punt central resideix en la cooperació i el suport mutu en la lluita de classes i la construcció de partit revolucionari als diferents països.
La ICOR va a cooperar a nivell mundial, continental i regional, en tasques centrals generals, així com també en projectes individuals limitats.
Ella realitza la coordinació per acordar diferents processos i activitats, com també la cooperació, que es refereix a projectes comuns i tasques de lluita pràctiques.
Ella es basa en el respecte mutu i en el respecte de la sobirania de les organitzacions afiliades i s’obliga a la no ingerència en assumptes interns de les organitzacions.
Ella es compromet a practicar una cultura de disputa proletària en la formació d’opinions, en l’aprehensió i implementació de la pràctica comuna.

Proletaris de tots els països, uniu-vos!
Proletaris de tots els països i pobles oprimits, uniu-vos!




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines