Arxivar per Mai de 2013

20
maig
13

Crònica acte + festa, 27 d’Abril

Acte3.jpg

El passat 27 d’abril RC Mallorca va realitzar un acte polític a l’Ateneu Popular de Palma on vam presentar les següents qüestions:

1. Origen i principis de Reconstrucció Comunista i RC Mallorca.

Relatarem les nostres arrels, com un grup de joves comunistes de Madrid van militar en diverses organitzacions i partits comunistes confrontant amb el revisionisme enquistat en aquests, i al no veure la possibilitat de construir-hi les eines necessàries per aconseguir la revolució es van organitzar en un nou col · lectiu , R * C. Una organització de nou tipus amb el principal objectiu de reconstruir el Partit Comunista a l’estat espanyol, que és l’eina necessària per a l’organització de la classe obrera en vistes a la presa del poder i des de fa dècades és també la principal mancança del moviment comunista a l’estat espanyol. Un any després a Mallorca el procés va ser molt similar, trencant amb les organitzacions d’esquerra de Mallorca, en alguns casos per la seva línia revisionista i en altres per el seu xovinisme davant la qüestió nacional. Així, el col·lectiu es constitueix fa un any amb la finalitat d’ Organitzar-se com un destacament leninista on volem que la classe obrera vegi reflectida seus interessos i la burgesia seves pors. Formar-se mitjançant l’estudi del marxisme-leninisme perquè és la nostra eina per interpretar la nostra realitat social, política i econòmica. Combatre’ls perquè sense feina i lluita al carrer nostres coneixements literaris sobre el comunisme no tindrien cap valor.

2. Activitat realitzada per la nostra cèl · lula a Mallorca durant el passat 2012 fins a l’actualitat.

Des del 2012 la nostra cèl · lula ha participat en multitud de manifestacions i ha realitzat infinitat d’accions d’agitació i propaganda a l’illa. De forma lineal en el temps, la participació en la històrica manifestació a favor i defensa de la llengua catalana el 25M, la vaga general del 29M, la concentració per la república el 14 d’Abril, el 1er de Maig, la nostra participació activa en el II congrés de RC el 4 i 5 Novembre, participar en la vaga del 14N i en una concentració a Palma exigint la llibertat del nostre company Alfon, el 30D durant la diada de Mallorca defensar els drets dels PPCC davant l’ofensiva espanyolista de Wert i denunciàrem la postura xovinista i burgesa dels diferents partits nacionalistes apostant per l’internacionalisme proletari perquè entenem que l’única garantia de llibertat per al nostre poble passa intrínsecament per la revolució socialista. Participàrem en la concentració davant dels jutjats de Palma durant la visita d’Iñaki Undargarín, denunciant la institució feudal i la justícia burgesa, el 8 de març també vam participar en la manifestació antipatriarcal per la dona treballadora i el mateix mes es va formalitzar la nostra incorporació al Ateneu Popular de Palma. Així mateix hem mantingut una formació constant, que ens ha permès caminar amb un pas decidit. Sobre totes les coses destaquem nostre congrés, d’on vam sortir ideològicament molt reforçats gràcies al debat i participació en la creació dels documents a més d’experimentar un gran ambient de lluita i camaraderia així com la nostra recent incorporació a la icor on esperem enfortir i aprendre de l’internacionalisme proletari.

3. Posicionament ideològic davant qüestions com la qüestió nacional, en concret els Països Catalans, l’aposta per la CSC i el sindicalisme de classe i combatiu, la caracterització de l’estat espanyol i la qüestió dels presos polítics.

Públicament expliquem que la nostra organització reconeix l’existència de diferents pobles i nacionalitats a l’estat espanyol. Entenem que cultural i històricament els Països Catalans són un poble (Doncs comparteixen un territori, història, folklore i llengua comuns) però no es donen les condicions marxistes per reconèixer-lo com a nació com ara el desenvolupament hegemònic d’una burgesia o l’existència d’una psique general catalana és a dir d’un sentiment català generalitzat. Per descomptat incidim enèrgicament en la interpretació leninista del dret d’autodeterminació (fins a les últimes conseqüències, és a dir, la formació d’un estat propi si suposa un avanç per a la classe obrera) dels pobles que componen l’estat espanyol (Castella, PPCC, Euskal-Herria, Galiza , Astúries, Andalusia i Canàries).

Respecte a la nostra posició sindical denunciem a CCOO i UGT com a sindicats grocs allunyats de la realitat de la classe obrera, les cúpules estan en total disposició de la patronal i mai confrontarien amb l’estat perquè mai mossegaran la mà de qui els dóna de menjar. Apostem per tant pel sindicalisme de classe i combatiu de la CSC (coordinadora sindical de classe), sindicalisme des de les bases totalment horitzontal i sense subvencions estatals i anunciarem que tenim la intenció de treballar per aquesta alternativa a Mallorca.

Sobre l’estat espanyol, explicar la nostra posició referent a la caracterització de l’Estat. Actualment vivim en una democràcia burgesa en procés de feixistització, és a dir, s’estan acabant les etapes prèvies al feixisme, afirmem que aquest procés seguirà fins a la implantació del feixisme si no s’enderroca l’actual règim polític. Vam posar sobre la taula alguns exemples del caràcter feixistoide l’estat, com la llei de partits, la brutalitat policial o els estats d’excepció a Euskal Herria.

Finalment expressem el nostre afecte cap a la totalitat dels presos polítics de l’estat espanyol, (independentistes, antifeixistes, comunistes i anarquistes), reclamant la seva total llibertat i absolució, reconeixent que són víctimes de l’estat que han caigut segrestats pel capitalisme i que no hem oblidar el seu exemple, lluita i compromís. Fem una crida a la solidaritat que és una arma revolucionària perquè en la lluita qualsevol de nosaltres pot ser víctima de tot el pes de la maquinària repressiva de l’estat burgès.

Finalment es va permetre una ronda de preguntes als assistents i es va projectar el següent vídeo commemorant de manera emotiva un any del naixement de RC Mallorca i celebrant una merescuda festa en el seu honor.

18
maig
13

Neix Reconstrucció Comunista València

Para leerlo en castellano: http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/05/nace-reconstruccion-comunista-valencia.html

El panorama internacional presenta un moviment comunista descomposat i corromput pel revisionisme que ha portat a la desintegració dels països socialistes, a la renúncia al comunisme com a objectiu últim del moviment proletari, a la integració dels partits obrers en la legalitat burgesa i a la liquidació de l’esperit revolucionari de les masses.
Aquest escenari es reflecteix perfectament al context de l’Estat espanyol, on proliferen grupuscles autodenominats “revolucionaris” que no suposen cap tipus d’amenaça per les estructures de poder de l’Estat burgés. Açò comporta que, fins i tot en plena agudització de la crisi de l’imperialisme, no hi haja hagut un moviment revolucionari organitzat capaç d’aprofitar condicions objectives que puguen ser susceptibles d’accelerar l’enderrocament del capitalisme. En resum, si bé es donen bastants condicions objectives per que esclate la revolució, manca la preparació de les condicions subjectives que les materialitzen. És per això que els revisionistes segueixen a les poltrones institucionals esperant l’arribada espontània d’una insurrecció que no mai arribarà per manca d’organització i de direcció.
A València, els revisionistes es passegen pels nostres carrers considerant-se, cadascun d’ells, “el partit”, tot i tindre una nul·la connexió amb les masses i amb una organització interna totalment burocràtica, i oferint-nos les urnes electorals com a eixida a les misèries de la classe treballadora. D’altra banda, l’independentisme d’esquerres, lluny de ser un conglomerat d’organitzacions de combat, s’enfila pel mateix camí dels partits revisionistes amb organitzacions eclèctiques i tàctiques electoralistes condemnades a enquadrar-se en corrents ideològics contraris als principis, l’estratègia i la tàctica del proletariat revolucionari.
“El revolucionari accepta les reformes per utilitzar-les com una ajuda per combinar el treball legal amb el clandestí, per aprofitar-les com una pantalla que permeta intensificar el treball clandestí de preparació revolucionària de les masses amb vistes a enderrocar la burgesia. En això consisteix l’essència de la utilització revolucionària de les reformes i els acords en les condicions de l’imperialisme. El reformista, pel contrari, accepta els reformes per renunciar a tot treball clandestí, per minar la preparació de les masses amb vistes a la revolució i tirar-se a dormir a l’ombra de les reformes atorgades des de dalt.”
La tàctica reformista i la tàctica revolucionària. Fonaments del leninisme, Iósif Stalin.
Per tot açò, a València creiem convenient organitzar-nos en Reconstrucció Comunista, una organització que treballa per la reconstrucció del Partit del proletariat com a eina necessària per la presa del poder.
Entenem que és necessari vetllar pels principis, element irrenunciable i condició necessària per traçar una estratègia que porte la lluita de classes fins les últimes conseqüències. Ens criticaran els oportunistes per mantindre la fermesa dels nostres principis. Res de nou: l’oportunisme no entèn de principis.
“Sabem que aquestes paraules provocaran un munt d’acusacions, que se’ns tiraran a sobre: cridaran que volem convertir el partit socialista en una ordre d’ortodoxos, que persegueixen els “heretges” per la seua apostasia del “dogma”, per tota opinió independent, etc. Coneixem totes aquestes frases càustiques tan en boga. Però aquestes no contenen ni un gra de veritat, ni una mica de sentit comú. No hi pot haver un fort partit socialista sense una teoria revolucionària que agrupe tots els socialistes de la qual aquests extreguen totes les seues conviccions i l’apliquen als seus procediments de lluita i mètodes d’acció. Defensar aquesta teoria que segons el seu més profund convenciment n’és la vertadera, contra els atacs infundats i contra els intents d’alterar-la, no significa, en cap mode, ser enemic de tota crítica.”
El nostre programa, V. I. Lenin.
 
Entenem, tanmateix, que una organització comunista es fonamenta en el centralisme democràtic, ja que garanteix la democràcia interna davant el centralisme burocràtic i, alhora, la disciplina conscient davant el seguidisme i el fraccionalisme.
Insistim, a més, en el caràcter revolucionari de l’autèntic partit de nou tipus que volem construir. En paraules d’Enver Hoxha, “el revisionisme corrou nombrosos partits comunistes i obrers, particularment a Europa, que està prenyada de revisionisme. S’estan transformant de partits de la revolució social a partits de les reformes socials, s’estan apropant i fonent amb els socialdemòcrates, s’estan apartant de les tradicions i de l’esperit revolucionari, s’estan adormint amb les il·lusions del camí pacífic parlamentari que els revisionistes han elevat a principi estratègic mundial” (Carta oberta als membres dels Partits Comunistes de la Unió Soviètica, 1964).
Les condicions específiques de València ens obliguen a posicionar-nos de forma clara respecte a la qüestió nacional. Històricament, els corrents progressistes de la societat valenciana han defensat una projecció nacional (més o menys heterogènia i difusa segons el sector polític) dels Països Catalans enfront dels abusos de l’Estat imperialista espanyol. És per això que cal defensar l’alliberament nacional i el dret d’autodeterminació dels pobles de forma conscient i conseqüent, i no amb ambigüitats i oportunismes per rentar-se la cara, com fan la resta d’organitzacions i partits “comunistes” d’àmbit estatal. L’Estat espanyol, però, no és només l’enemic d’un o altre poble: és l’enemic de tot el proletariat de l’Estat. La vinculació orgànica del proletariat de tots els pobles i nacions de l’Estat espanyol permet combatre’l a tot arreu i infondre el posicionament leninista al voltant de la qüestió nacional i l’esperit internacionalista, vetllant així mateix per que l’alliberament nacional no siga dirigit ni per la burgesia ni per moviments petitburgesos que avantposen la qüestió nacional a la lluita de classes siguen quins siguen el context i les condicions de la classe treballadora del seu poble. La resolució de la qüestió nacinal, tinga un o altre desenllaç, haurà de respondre a les condicions concretes de cada moment, i no ho farà mitjançant posicionaments abstractes i descontextualitzats.
“La nació té dret a organitzar-se sobre la base de l’autonomia. Té dret, fins i tot, a separar-se. Però això no vol dir que haja de fer-ho sota qualsevol condició, que l’autonomia o la separació siga sempre i a tot arreu avantatjosa per la nació, és a dir, per a la majoria d’ella, és a dir per a les capes treballadores”.
El marxisme i la qüestió nacional, Iósif Stalin.
ORGANITZACIÓ, FORMACIÓ, COMBAT
 
Reconstrucció Comunista València
Maig 2013
09
maig
13

Marx: Introducció a l’Economia Política

kmarx

Estau tots i totes convidats a la propera xerrada organitzada per Reconstrucció Comunista, el dia 25 de Maig a l’Ateneu Popular de Palma. El tema a tractar, els principis fonamentals de l’economia política, teoritzada per Karl Marx.

Us hi esperam!!

03
maig
13

Crònica 1er de Maig: Lluita contra els enemics de la classe obrera!

Enemicss

Reconstrucció Comunista Mallorca va estar present el dia 1 de maig a la concentració del dia internacional del treball a Palma. Els anteriors dies van aparèixer per la ciutat multitud de pintades denunciant la situació de precarietat que viu la classe obrera a l’Estat espanyol;  varen aparèixer també pancartes penjades al centre i als accessos de diferents polígons de l’illa animant als obrers a considerar el dia del treball com una jornada de lluita, en cap cas festiva.

Durant el recorregut, la nostra intenció va ser la denúncia dels sindicats traïdors, així com elevar el nivell de consciència dels treballadors presents en l’ocasió. En aquesta línia vam estar entonant lemes revolucionaris i repartint octavetes informatives. Al final del recorregut, ens situarem en el centre de la plaça de Cort, on es va celebrar el tradicional meeting de CCOO i UGT. Lluny de callar, varem alçar la nostra veu més que mai, entonant lemes com “CCOO i UGT, sindicats del poder”, “Menys pactar, més lluitar”, “Traïdors i sangoneres fora dels sindicats”. En aquest moment varem convidar a unir-se a un grup de companys del PCOE, amb qui vam fer pinya. Lorenzo Bravo, secretari general d’UGT a l’illa, es va veure obligat a interrompre el seu discurs no sense abans dedicar-nos uns quants insults.

En aquest punt, des Reconstrucció Comunista Mallorca volem destacar la baixa talla política del PCOE a les Illes Balears, que s’atribueixen el “mèrit” d’aquesta acció en la crònica del seu bloc ‘oblidant’ de manera oportunista i rastrera amb qui van estar donant la cara en aquell moment.

PER UN SINDICALISME DE CLASSE I COMBATIU!

R * C MALLORCA

Lluitacontra

Agit1

Agit2

Agit3

Sielpresent




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines