Arxivar per Juliol de 2013

26
jul.
13

RECONSTRUCCIÓ COMUNISTA DAVANT EL 60 ANIVERSARI DEL M-26 DE JULIOL

En castellanohttp://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/07/reconstruccion-comunista-frente-al-60.html

El dia 26 s’han complert 60 anys de l’assalt al quarter de la Moncada, moment clau a la història revolucionària cubana i que es té com a l’inici de la revolució cubana que s’estèn fins hui.
Aquesta revolució no només va significar un avanç per a la classe obrera a Cuba: va significar també un avanç revolucionari global que s’estengué per tota Amèrica Llatina. D’aquesta manera s’inicià un procés de socialització al país que no acabà d’aprofundir, la qual cosa comportà que no s’implantara un sistema socialista, i doncs, se sembraren les llavors dels mals que han fet que Cuba arribe al perillós moment en què es troba.
La revolució cubana s’enfrontà a l’imperialisme no només en territori cubà: finançà i recolzà moviments revolucionaris especialment llatinoamericans, però també va arribar a exportar la revolució antiimperialista a Àfrica, sent-ne cèlebre la gesta que realitzaren a Angola, que possibilità que el poble d’Angola triomfara sobre l’exèrcit de l’apartheid sud-africà i la UNITA, la qual cosa a la llarga va facilitar la caiguda del propi règim sud-africà.
La revolució cubana fou exemplar en molts aspectes: la reivindiquem com quelcom propi, sempre l’hem recolzada en la seua lluita contra l’imperialisme i seguim fent-ho. Estem parlant d’un suport real, d’un suport crític a aquest procés revolucionari, a diferència dels revisionistes de l’Estat que parlen de Cuba com a paradís socialista de forma acrítica, analitzant la situació i la problemàtica de Cuba i del Partit Comunista de Cuba per sentiments, i no de manera dialèctica, científica.
El moviment revolucionari cubà dirigit per Fidel i el PCC a partir del 1965 es posicionà des d’un principi amb el revisionisme soviètic, recolzant les tesis del XX Congrés del PCUS, deixant la lluita ideològica a un segon plànol, la qual cosa comportaria la infiltració del PCC per part d’elements antileninistes. Ells recolzaren el Congrés i la direcció que representà el principi de la fi del moviment comunista internacional i de la pròpia URSS.
Van ser dependents de la URSS, no industrialitzaren el país, i açò va portar a que quan els revisionistes liquidaren la URSS, l’ajuda a Cuba deixà d’arribar i el bloqueig nord-americà es va recruar, la qual cosa va suposar el decret d’un periode especial de 7 anys en els quals l’Estat va estar a punt de col·lapsar.
El procés socialitzador que s’inicià a Cuba es troba actualment en franc retrocés: no mai s’arribà a implantar un règim socialista com a tal, i els revisionistes soviètics van tindre molt a vore en aquesta qüestió. Aquest estancament fou un dels motius pels quals el Ché abandonà Cuba.
Des que començà la malaltia de Fidel, s’ha recruat el retrocés revolucionari cubà, i el VI Cong´res del PCC està sent una perestroika en tota regla, encaminant la revolució cubana cap al socialisme del segle XXI, que no és més que revisionisme disfressat. És unr etrocés que porta la revolució al seu fracàs absolut, tot implantant de nou l’explotació de l’home per l’home, la propietat privada, el multipartidisme burgés. En altres paraules, instaurant el capitalisme salvatge de nou a l’illa.
I mentre açò succeeix, enlloc de clamar al cel per a revertir aquesta situació, els revisionistes patris segueixen aplaudint de forma mecànica tot allò que succeeix, igual que ja al seu dia aplaudiren la perestroika soviètica.
És obligació de tots els comunistes denunciar el que està passant a Cuba, si no, ens tocarà lamentar-nos quan passe el pitjor, de la mateixa manera que passà a la URSS, on als revisionistes patris se’ls caigué el món a sobre el 1989 mentre d’altres sabien ja el que anava a passar des de 1956, quan els revisionistes soviètics donaren un colp d’Estat i accediren a la Secretaria General del PCUS.
 
Reconstrucció Comunista
Juliol 2013
Anuncis
25
jul.
13

Acte sobre la Revolució Cubana cancel·lat.

Des de Reconstrucció Comunista Mallorca lamentam comunicar que l’acte previst per el pròxim 26 de Juliol queda suspès per motius aliens a la nostra organització, demanam disculpes a tothom per les molèsties causades.

18
jul.
13

Comunicat davant el 18 de Juliol

Reconstrucció Comunista davant el 18 de Juliol.

Ens trobem davant un altre 18 de Juliol, un altre aniversari de l’intent de cop d’estat per part de l’estament militar, que al servei de l’oligarquia espanyola i de les potències imperialistes i feixistes europees, es va aixecar contra la classe obrera fa avui 77 anys.
Sortiran nostàlgics de la Segona República i guerracivilistes a reivindicar morts i represaliats. La reivindicació per a aquest dia no ha de quedar aquí, no n’hi ha prou amb reivindicar als i les camarades caigudes. De poc serveix que l’estat pagui reparacions o admeti que les coses no es fessin bé. Els que van sacrificar tot, els que van ser represaliats, torturats i assassinats lluitaven per un motiu: no perquè els donessin reparacions, sinó per enderrocar aquest sistema genocida, la dictadura del capital.
Ells van donar la seva vida per derruir aquest sistema, el just és que recollim el seu llegat, però no de forma històrica, sinó pràctica, que lluitem per derrocar aquest sistema, la qüestió no és monarquia o república: és capitalisme o socialisme. De poc ens serveix una república si és burgesa, al servei de les oligarquies i opressora dels pobles que componen aquest estat.
Actualment s’està produint a nivell europeu un procés de feixistització, que a Espanya (a causa de l’ agudització de la crisi capitalista) s’està mostrant amb més celeritat. Totes aquestes mesures repressives i reaccionàries estan encaminades a evitar que es crei una situació d’auge de les forces revolucionàries que posi en perill els interessos de classe de la burgesia, per la qual cosa estan afavorint el creixement i establiment progressiu del feixisme una vegada en el nostre Estat.
Es nostre deure de com a revolucionaris enfrontar-nos a aquestes mesures reaccionàries i oposar-nos a aquest augment de la repressió, al procés de feixistització d’aquest Estat.
Al feixisme no se li combat demanant reparacions o recordant actes del passat. Cal ser conscients de la nostra història i honrar als nostres màrtirs, però de la millor manera possible: continuant la seva lluita i combatent la implantació progressiva del feixisme en l’Estat Espanyol.
Mesures actuals que denoten el procés de feixistització són fàcilment identificables: la llei de partits, l’existència de centenars de presos polítics en l’Estat, l’enduriment del codi penal, l’estat d’excepció que existeix actualment, els muntatges policials contra els revolucionaris, la militarització de la policia i un llarg etcètera constitueixen els elements que ens permeten afirmar amb certesa que la burgesia pretén subjugar una vegada més sota el jou de la dictadura oberta del capital: el feixisme.
Per això des de Reconstrucció Comunista fem èmfasi una vegada més que el 18 de Juliol no és un dia qualsevol, és un dia de memòria històrica, de memòria històrica revolucionària, de lluita contra el feixisme que ha de continuar fins avui.

Contra el feixisme i la seva implantació!
Pel socialisme!
Visca la lluita de la classe obrera!

Para leer en castellano : http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/07/comunicado-ante-el-18-de-julio.html

16
jul.
13

Us hi esperam a tots !

Imatge

09
jul.
13

Educació Socialista vs Educació Capitalista

Dia 28 de Juny presentem en l’Ateneu Popular de Palma l’acte “Educació Capitalista vs Educació Socialista”.

Analitzem en primer lloc els fonaments de la pedagogia marxista, és a dir, la teoria i pràctica de persones com Makarenko, Gramsci o Sujomlinski. Van ser pioners en l’estudi de la pedagogia des del mètode científic del materialisme dialèctic, per aplicar-ho després en les societats socialistes del segle XX. Així mateix vam veure dos dels seus més importants i influents teories; la teoria de la col·lectivitat (Enfront de l’individualisme de l’educació capitalista) i la teoria de la disciplina conscient (Enfront de la disciplina inconscient o militar).
Posteriorment expliquem sistema educatiu de la URSS, contrastant-ho amb el d’altres països capitalistes; d’aquesta forma va quedar clara la superioritat del camp socialista en tots els seus aspectes, oferint una educació gratuíta, universal i d’altíssima qualitat per al fill de l’obrer. I és que l’objectiu de l’educació capitalista no és un altre que la creació d’una força de treball mínimament tecnificada que s’incorpora fàcilment als engranatges del sistema, en definitiva esclaus assalariats que serveixin als interessos de la burgesia.
Finament denunciem la LOMCE, coneguda com a llei “Wert”, reforma que destrueix la democràcia en els centres educatius, discrimina les diferents llengües minoritàries de l’estat, enalteix la religió al nivell d’assignatura troncal i obre la porta a la privatització de l’educació secundària com ja ho va fer el pla ‘*bolonia’ amb l’educació superior.

Després de la ronda de preguntes, gaudim d’una festa amb beguda a preus populars, bon ambient i millor música, per estrènyer els llaços de camaraderiaImatge.

Crónica en castellano .

Día 28 de Junio presentamos en el Ateneo Popular de Palma el acto “Educación Capitalista vs Educación Socialista”.

Analizamos en primer lugar los fundamentos de la pedagogía marxista, es decir, la teoría y práctica de personas como Makarenko, Gramsci o Sujomlinski. Fueron pioneros en el estudio de la pedagogía desde el método científico del materialismo dialéctico, para aplicarlo luego en las sociedades socialistas del siglo XX. Asimismo vimos dos de sus más importantes e influyentes teorías; la teoría de la colectividad (Frente al individualismo de la educación capitalista) y la teoría de la disciplina consciente (Frente a la disciplina inconsciente o militar).
Posteriormente explicamos sistema educativo de la URSS, contrastándolo con el de otros países capitalistas; de esa forma quedó clara la superioridad del campo socialista en todos sus aspectos, ofreciendo una educación gratuíta, universal y de altísima calidad para el hijo del obrero. Y es que el objetivo de la educación capitalista no es otro que la creación de una fuerza de trabajo mínimamente tecnificada que se incorpora fácilmente a los engranajes del sistema, en definitiva esclavos asalariados que sirvan a los intereses de la burguesía.
Finamente denunciamos la LOMCE, conocida como ley “Wert”, reforma que destruye la democracia en los centros educativos, discrimina las distintas lenguas minoritarias del estado, ensalza la religión al nivel de asignatura troncal y abre la puerta a la privatización de la educación secundaria como ya lo hizo el plan ‘bolonia’ con la educación superior.

Tras la ronda de preguntas, disfrutamos de una fiesta con bebida a precios populares, buen ambiente y mejor música, para estrechar los lazos de camaradería.

02
jul.
13

Revista teòrica de Reconstrucció Comunista “DE ACERO”

Per visualitzar o descarregar la revista, punxa ací: http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/07/revista-de-acero.html

De Acero és la revista teòrica de Reconstrucció Comunista. El nostre objectiu amb l’elaboració d’aquesta revista és desenvolupar la lluita ideològica amb la resta de destacaments comunistes, fer públiques les nostres tesis, que es puga accedir a la nostra línia política, donar facilitats a la gent de conéixer-nos i confrontar amb nosaltres.

 
Aquesta publicació, almenys pel moment, serà quadrimestral, i es treurà en format digital i en format  físic, podent-se adquirir en la nostra seu, als nostres actes i a les nostres paradetes polítiques públiques.
 
Per aquest primer número hem elegit dos temes com a columna central de la revista: hem decidit fer públiques les nostres posicions sobre qüestió nacional i caracterització de l’Estat espanyol. Són dos temes candents dins del moviment comunista i que ens afecten en primera persona a tots aquells que lluitem per transformar la realitat de l’Estat espanyol.
 
Seguint amb la línia marcada als documents aprovats al nostre II Congrés sobre memòria històrica revolucionària i antirevisionisme, hem elaborat dos articles: un en memòria dels marxistes-leninistes que s’oposaren a la camarilla revisionista Ibárruri-Carrillo en la seua aposta per destruir el PCE i convertir-lo en l’engendre revisionista que és actualment, i un altre dedicat a la revisionista de la Pasionària tot descrivint-ne els abusos que va cometre.
 
I, per últim i per a tancar la revista teòrica hem realitzat un text sobre feminisme de classe, i publicarem també la resolució unitària final de la I Trobada Comunista de caràcter antirevisionista que organitzàrem a març, així com la resolució de presentació de la ICOR, la Coordinadora Internacional de Partits i Organitzacons Revolucionàries, de la qual en som membres.
 
Esperem que aquesta revista teòrica siga del gust de tota la gent que ens segueix.
 
Secretaria Ideològica de Reconstrucció Comunista
Juny 2013



Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines