Arxivar per Setembre de 2013

16
set.
13

Comunicat i campanya en suport a la vaga indefinida de docents .

La burgesia des de l’inici de la crisi ha desplegat totes les seves armes per tal d’aturar totes les manifestacions, vagues, moviments socials i tot allò que els proletaris hem fet per defensar aquells drets que tants d’anys i sang ens han costat.

Les mesures que els obrers hem pres per la lluita contra els nostres explotadors han estat en molts pocs casos encertades.

S’han creat moviments socials sense cap tipus de consciència de classe, ni cap intenció de canviar res del sistema capitalista. S’han fet vagues generals absurdes sense cap caràcter combatiu, amb la intenció de fer neta la cara als grans sindicats, de reprimir als que lluitam amb totes les nostres forces i d’apaivagar a les masses de treballadors descontents.

Però la nostra classe aprèn dels errors i sap que dialècticament, l’únic camí possible és la lluita conscient i combativa. Una lluita que pareix que, d’una vegada es produirà dins el sector de l’educació. A les Illes Balears, els docents amb el suport de tots els estudiants, hem decidit iniciar una vaga indefinida amb la intenció de recuperar tot allò que el TIL i LOMQE ens han llevat.

Un dels majors atacs que sofrim els joves de les illes en aquests moments, van dirigits a fer-nos oblidar la nostra llengua i la nostra cultura, per tal de destruir la nostra identitat com a poble i així poder dur a la fi el seu procés de Castellanització, que duim combatent i resistint des de fa més de 300 anys.

Aquest atac es resumeix dins el TIL “tractament integrat de llengües”, que a partir del present curs reduirà significativament les hores lectives de català, iniciarà l’ús de l’anglès fora de l’assignatura lingüística, amb els problemes d’adaptació que això suposarà a un professorat sense cap tipus d’ajuda ni la formació adequada en anglès, i farà de la llei d’immersió lingüística un vestigi del passat.

A més dels atacs soferts a la nostra llengua amb el TIL, també tenim un altre front obert amb la LOMQE, la nova reforma educativa, que en resumits comptes, converteix la figura del director en un petit dictador col·locat a dit per l’administració pública, per a fer vetllar els seus interessos i els de la seva classe; les llistes d’interinitat del professorat ja no tenen importància, ja que el director elegeix a dit; els professors no tindran una matèria i centre permanent sinó que seran itinerants, és a dir, que els podran canviar en qualsevol moment de matèria i/o centre; els estudiants no tindran dret a decidir sobre la seva educació dins d’un centre, ja que la figura del Consell Escolar es transforma en un òrgan purament consultiu; introdueix proves de revàlida al final de cada cicle educatiu, dificultant encara més la tasca de l’alumne; condiciona segons la capacitat econòmica de la família, l’elecció del futur educatiu de l’alumne a molt primerenca edat, fent quasi impossible l’accés a la universitat per part d’un fill d’obrer; es permet dins els centres concertats la discriminació per sexe i s’elimina la llengua cooficial com a assignatura troncal.

Per tot això, des de Reconstrucció Comunista volem donar tot el nostre suport i ajuda a aquesta vaga indefinida, que començarà el pròxim Dilluns 16 de setembre; ja que com Lenin va dir : “és precisament a la joventut a qui incumbeix la vertadera tasca de crear la societat comunista”. Per tant, som els joves qui tenim la capacitat per a dur a terme una lluita que pugui “resoldre la tasca de destruir els fonaments del vell mode de vida del capitalisme, basat en l’explotació.” Lenin.

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, GRATUÏTA, LAICA I DE QUALITAT!!!

ARA LLUITA MÉS QUE MAI!!!

Reconstrucció Comunista Mallorca

ImatgeImatge

ImatgeImatge

ImatgeImatge

ImatgeImatge

ImatgeImatge

Comunicado en castellano :

La burguesía desde el inicio de la crisis ha desplegado todas sus armas para parar todas las manifestaciones, huelgas, movimientos sociales y todo aquello que los proletarios hemos hecho para defender aquellos derechos que tantos años y sangre nos han costado.

Las medidas que los obreros hemos tomado por la lucha contra nuestros explotadores han estado en muchos casos poco acertadas.

Se han creado movimientos sociales sin ningún tipo de conciencia de clase, ni ninguna intención de cambiar nada del sistema capitalista. Se han hecho huelgas generales absurdas sin ningún carácter combativo, con la intención de hacer limpia la cara a los grandes sindicatos, de reprimir a los que luchamos con todas nuestras fuerzas y de apaciguar a las masas de trabajadores descontentos.

Pero nuestra clase aprende de los errores y sabe que dialécticamente, el único camino posible es la lucha consciente y combativa. Una lucha que parece que, de una vez se producirá dentro del sector de la educación. En las Islas Baleares, los docentes con el apoyo de todos los estudiantes, hemos decidido iniciar una huelga indefinida con la intención de recuperar todo aquello que el TIL y LOMQE nos han quitado.

Uno de los mayores ataques que sufrimos los jóvenes de las islas en estos momentos, van dirigidos a hacernos olvidar nuestra lengua y nuestra cultura, para destruir nuestra identidad como pueblo y así poder llevar al fin su proceso de Castellanización, que llevamos combatiendo y resistiendo desde hace más de 300 años.

Este ataque se resume dentro del TIL “tratamiento integrado de lenguas”, que a partir del presente curso reducirá significativamente las horas lectivas de catalán, iniciará el uso del inglés fuera de la asignatura lingüística, con los problemas de adaptación que esto supondrá a un profesorado sin ningún tipo de ayuda ni la formación adecuada en inglés, y hará de la ley de inmersión lingüística un vestigio del pasado.

Además de los ataques sufridos a nuestra lengua con el TIL, también tenemos otro frente abierto con la LOMQE, la nueva reforma educativa, que en resumidas cuentas, convierte la figura del director en un pequeño dictador colocado a dedo por la administración pública, para hacer velar sus intereses y los de su clase; las listas de interinidad del profesorado ya no tienen importancia, puesto que el director elige a dedo; los profesores no tendrán una materia y centro permanente sino que serán itinerantes, es decir, que los podrán cambiar en cualquier momento de materia y/o centro; los estudiantes no tendrán derecho a decidir sobre su educación dentro de su centro, puesto que la figura del Consejo Escolar se transforma en un órgano puramente consultivo; introduce pruebas de reválida al final de cada ciclo educativo, dificultando todavía más la tarea del alumno; condiciona según la capacidad económica de la familia, la elección del futuro educativo del alumno a muy temprana edad, haciendo casi imposible el acceso a la universidad por parte de un hijo de obrero; se permite dentro de los centros concertados la discriminación por sexo y se elimina la lengua cooficial como asignatura troncal.

Por todo esto, desde Reconstrucción Comunista queremos dar todo nuestro apoyo y ayuda a esta huelga indefinida, que empezará el próximo Lunes 16 de septiembre; puesto que cómo Lenin dijo : “es precisamente a la juventud a quien incumbe la verdadera tarea de crear la sociedad comunista”. Por lo tanto, somos los jóvenes quién tenemos la capacidad para llevar a cabo una lucha que pueda “resolver la tarea de destruir los fundamentos del viejo modo de vida del capitalismo, basado en la explotación.” Lenin.

¡¡POR UNA EDUCACIÓN PÚBLICA, GRATUITA, LAICA Y DE CALIDAD!!

¡¡AHORA LUCHA MÁS QUE NUNCA!!!

Reconstrucción Comunista Mallorca

Anuncis
13
set.
13

Campanya de solidaritat amb els revolucionaris turcs i kurds .

Castelló i València .

ImatgeImatge

ImatgeImatge

Imatge

Mallorca .

ImatgeImatge

Nafarroa .

ImatgeImatge

Donostia

Imatge

Vallecas y Barajas .

IMG-20130913-WA0000

IMG-20130912-WA0009

IMG-20130912-WA0010

Hortaleza y Pozuelo.

IMG-20130912-WA0003

IMG-20130912-WA0006

IMG-20130913-WA0002 IMG-20130913-WA0006IMG-20130913-WA0005IMG-20130913-WA0007

IMG-20130913-WA0009

Madrid centro y Leganés .

IMG-20130912-WA0021 IMG-20130912-WA0024

IMG-20130912-WA0023

 

hhIMG_3849IMG_3876IMG_3884

11
set.
13

Comunicat de Reconstrucció Comunista davant la Diada catalana

L’Onze de Setembre, Catalunya commemora la caiguda de Barcelona i l’abolició de les seues institucions pròpies a mans del Borbó Felip V. Com Catalunya, la resta de regnes d’Aragó també quedaven assimilats pel centralisme borbònic. Una opressió nacional conseqüència d’unes guerres entre monarques que, a dia de hui, encara pateixen aquests territoris.
Però aquest Onze de Setembre és una Diada particular. Un 11 de Setembre on l’independentisme és més fort que mai. La crisi econòmica ha provocat que l’estabilitat política i social del règim es veja afectada de manera profunda, debilitant també la correlació de forces existent entre faccions de la classe dominant i els pactes interns en matèria nacional que garantien la cohesió política. El partit governant (CiU), partit de la burgesia catalana, hereva del regionalisme conservador, radicalitzà el seu discurs en aquesta crisi i portà una nova proposta econòmica a Madrid, un nou pacte fiscal on Catalunya adquirira més autonomia econòmica. Per exercir una major pressió, CiU va desafiar l’Estat espanyol prometent pacte fiscal o referèndum d’autodeterminació. I és que part de la burgesia catalana s’ha adonat que, en un context d’Unió Europea, no necessita l’Estat espanyol per gestionar bé els seus assumptes econòmics; ans al contrari, Espanya els està suposant una càrrega. L’Estat espanyol, a diferència d’altres estats europeus, s’hi nega a refer cap pacte amb els nacionalistes “perifèrics”, i junt al poc de respecte que mostra per les decisions del poble català en matèria política, cultural i educativa, una gran massa de catalans ha seguit la crida de CiU i, ara també, dels seus socis d’ERC, en defensa de la sobirania catalana.
“La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu, es posa, naturalment, en moviment. Apel·la a “els de baix del seu país” i comença a clamar sobre la “pàtria”, fent passar la seva pròpia causa per la causa de tot el poble. Recluta per a si un exèrcit entre els seus “compatriotes” en interès […] de la “pàtria”. “Els de baix” no sempre romanen sords a les seues crides, i s’agrupen al voltant de la seua bandera: la repressió de dalt els afecta també a ells, provocant el seu descontentament. Així comença el moviment nacional.”
Marxisme i qüestió nacional, Iósif Stalin.
CiU, però, tan pactista i vacil·lant com la burgesia que representa, encara no ha explicat com serà concretament aquesta seccessió, més enllà d’eufemismes i d’apel·lar a la Unió Europea. Primer era pacte fiscal o referèndum d’autodeterminació, després eren eleccions plebiscitàries i referèndum, ara diuen que pactaran un referèndum amb el govern espanyol o que tornaran a convocar eleccions plebiscitàries… La burgesia catalana vol un referèndum paregut al d’Escòcia, amb el seu lloc assegurat dintre de la Unió Europea i sense més trascendència econòmica i política que un canvi de fronteres internes al mapa.
Per la seua banda, l’Esquerra Independentista, com a hereva de l’MCAN juga el seu paper a aquest procés. Aquest actor polític representa una mena d’ala esquerrana i anti-europeïsta del moviment nacionalista, però tot i els seus intents de marcar distàncies amb CiU i ERC, no els queda una altra opció que fer seguidisme del procés actual, procés on els discursos que més circulen no són, precisament, els seus. En realitat, no saben ben bé què defensen i es troben perduts en la mar de contradiccions que els genera conjugar les seues posicions “esquerranes” a dintre del nacionalisme i haver de defensar un estat (català, això sí) integrat a la UE. A la pràctica resolen aquestes contradiccions amb una consigna tan senzilla com reformista: “Primer la independència” (per canviar-ho tot, però sense concretar-ho), i després el “socialisme”. I és per això que acaben fent seguidisme del procés, encara que siga de manera pretesament crítica. Per al proletariat revolucionari no existeix aquesta separació metafísica entre l’Estat i les classes socials. L’Estat no és una estructura independent que pot ser reformada a gust dels electors: és una eina d’opressió de la classe dominant. Si triomfa la independència catalana, el proletariat seguirà tan lluny del poder com ara, potser més si segueix invisibilitzat per la massa nacionalista. Per tant, aquest procés no suposa cap avanç per a la classe obrera.
Reconstrucció Comunista no dóna suport a aquest procés independentista. És un procés que no trenca el marc monopolista europeu, que simplement despatxa diferències internes entre faccions de la burgesia, i qualsevol de les seues resolucions seran dins d’aquest marc. Nosaltres ja tenim la nostra bandera, la del proletariat, i no necessitem fer de palmer de cap altra. Catalunya té un recorregut molt dens en lluites socials; no obstant això, aquesta volta hem vist com aquest procés ha excercit de tap i ha desviat les atencions del capitalisme cap a la qüestió nacional, de continguts susceptibles de ser utilitzats per qüestionar el poder de la burgesia cap a continguts on la burgesia i la seua societat no es qüestiona el més mínim.
D’altra banda, som conscients que fer-li el joc a l’imperialisme espanyol també seria un greu error. Heus ací la diferència principal en matèria nacional entre reformistes i revolucionaris. Rebutgem la proposta dels revisionistes, és a dir, mantenir el règim estatal tal com hi és, oprimint els pobles de l’Estat. El projecte de federació entre pobles ha de construir-se des de la igualtat de condicions entre els pobles i des de la voluntat nacional expressada mitjançant el dret d’autodeterminació, condicions que subjauen a l’aposta per la construcció del socialisme. L’única solució possible a la qüestió nacional és sota el socialisme i el respecte del dret a la lliure determinació dels pobles, així com a la seua lliure associació sense imposicions. Reformar l’Estat actual sense aplicar conseqüentment el dret d’autodeterminació és una trampa que legitima les actuals estructures estatals, i això no seria unitat entre pobles, sinó opressió entre pobles.
Per últim, entenem que els drets nacionals són drets democràtics bàsics per a que el proletariat construïsca el socialisme en armonia. Per això, nosaltres treballem per incorporar la qüestió de l’alliberament nacional a la lluita única per la revolució socialista. I, aprofitant l’existència històrica d’elements anti-imperialistes als moviments d’alliberament nacional de l’Estat espanyol, treballem per potenciar el moviment revolucionari que volem crear arreu de l’Estat lluitant, també, pels drets nacionals. Els comunistes acostem les nacions oprimides a la seua llibertat, i de la mateixa manera les nacions oprimides poden acostar els comunistes al poder.
El leninisme […] reconeix que en el si del moviment d’alliberament nacional dels països oprimits hi ha forces revolucionàries i que és possible utilitzar aquestes forces per a l’enderrocament de l’enemic comú, per a l’enderrocament de l’imperialisme. La mecànica del desenvolupament de l’imperialisme, la guerra imperialista i la revolució a Rússia confirmen plenament les conclusions del leninisme a això. D’ací la necessitat que el proletariat de les nacions “imperials” done suport decidida i enèrgicament el moviment d’alliberament nacional dels pobles oprimits i dependents.
Això no significa, per descomptat, que el proletariat haja de recolzar tot moviment nacional, sempre i a tot arreu, en tots i en cadascun dels casos concrets. Del que es tracta és de donar suport als moviments nacionals encaminats a afeblir l’imperialisme, a enderrocar-lo, i no a reforçar-lo i mantenir-lo.”
Fonaments del Leninisme, Iósif Stalin.
Sobre aquesta línia, ben explicada pel Camarada Stalin, tractem la qüestió nacional. I sent coherents amb això, Reconstrucció Comunista aposta fermament per la consolidació de les actuals cèl·lules dels Països Catalans i per l’extensió per altres indrets d’aquest territori.
Reconstrucció Comunista

Setembre 2013

 

En castellano ; http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/09/comunicado-de-reconstruccion-comunista.html

08
set.
13

Crònica de la concentració de Palma en suport al poble sirià.

Reconstrucció Comunista Mallorca va estar present en la concentració en contra la guerra i en suport al poble sirià a Palma el passat dia 6 de setembre . En ella es van repartir octavetes informatives des de la nostra organització i es van corejar vives a Kurdistán i Síria lliures, i consignes tals com: “no a la guerra imperialista” , “pau entre pobles, guerra entre classes” , “ni rus ni americà, imperialisme fora ja”, etc .

Volem expressar el nostre profund rebuig davant les organitzacions reformistes i revisionistes allí presents, per dos aspectes fonamentals :

1. Obvien el drama del poble kurd que resisteix a sang i foc a Rojawa, impedint l’avanç dels integristes d’Al-Nusra i el FSA, així com també la resistència davant el govern reaccionari d’Al-Assad mitjançant les forces d’autodefensa del poble (YPG), garantint així la seva completa soberania com a legítims representants del poble kurd.

Nosaltres, com a internacionalistes, entenem que és un deure defensar l’autodeterminació dels pobles oprimits i és una necessitat mostrar solidaritat amb el poble kurd i sirià davant la realitat que viuen actualment.

2. Denunciem l’actitud pacifista petit burgesa, ja que entenem la guerra contra Síria com una expressió imperialista, és a dir, com la més desenvolupada fase del capitalisme, i per tant, l’etapa més propera a la seva antítesi socialista. Per això defensem i promovem les condicions perquè es desenvolupi en la seva plenitud la lluita revolucionària de la classe obrera que, tan sol mitjançant la violència i guerra oberta contra la classe explotadora serà capaç de lliurar-nos per sempre del jou capitalista, el qual és el responsable directe de la guerra imperialista.

ImatgeImatgeImatge

En castellano ;
Reconstrucción Comunista Mallorca estuvo presente en la concentración en contra la guerra y en apoyo al pueblo sirio en Palma el pasado día 6 de septiembre . En ella se repartieron octavillas informativas desde nuestra organización y se corearon vivas a Kurdistán y Siria libres, y consignas tales como: “no a la guerra imperialista” , “paz entre pueblos, guerra entre clases” , “ni ruso ni americano, imperialismo fuera ya”, etc .

 Queremos expresar nuestro profundo rechazo ante las organizaciones reformistas y revisionistas allí presentes, por dos aspectos fundamentales :

1. Obvian el drama del pueblo kurdo que resiste a sangre y fuego en Rojawa, impidiendo el avance de los integristas de Al-Nusra y el FSA, así como también la resistencia ante el gobierno reaccionario de Al-Assad mediante las fuerzas de autodefensa del pueblo (YPG), garantizando así su completa soberanía como legítimos representantes del pueblo kurdo.

Nosotros, como internacionalistas entendemos que es un deber defender la autodeterminación de los pueblos oprimidos y una necesidad mostrar solidaridad con el pueblo sirio y kurdo ante la realidad que están viviendo

2. Denunciamos la actitud pacifista pequeño burguesa, ya que entendemos la guerra contra Siria como una expresión imperialista, es decir, como la más desarrollada fase del capitalismo, y por tanto, la etapa más próxima a su antítesis socialista. Por eso defendemos y promovemos las condiciones para que se desarrolle en su plenitud la lucha revolucionaria de la clase obrera que, tan solo mediante la violencia y guerra abierta contra la clase explotadora será capaz de librarnos para siempre del yugo capitalista, el cual es el responsable directo de la guerra imperialista.

04
set.
13

Acte sobre la guerra popular a l’Índia.

Imatge




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines