Arxivar per Novembre de 2013

25
nov.
13

25 de Novembre: contra la violència masclista, feminisme de classe i combatiu.

Comunicado en castellano : http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/11/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html

 

 El pròxim dilluns, 25 de Novembre, és el dia que les institucions burgeses han marcat des de fa poc menys de dues dècades com el dia contra la violència de gènere. Com de costum, el cinisme i l’oportunisme ompliran els carrers de moltes ciutats amb un discurs victimista que plorarà les 53 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles en el que va d’any.

Ens oposem frontalment al pseudofeminisme burgés institucional per la seva doble cara: d’una banda, cada 8 de Març i 25 de Novembre surten al carrer a fer el seu habitual ritual de rentat d’imatge i, per complir (de mode formal) amb allò disposat a la LO de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, aproven l’anomenada “Estratègia Nacional per a l’Erradicació de la Violència de Gènere 2013-2016”. D’altra banda, retallen els pressupostos destinats a l’atenció de les víctimes i a la seva reinserció social i laboral, no comptabilitzen les agressions físiques masclistes si les víctimes no passen més de 48 hores ingressades a un hospital, suprimeixen les competències locals d’Igualtat respecte a l’assistència a les víctimes i a les persones dependents d’aquestes (fills i filles, persones d’edat avançada, etc.) i augmenten els costos judicials, provocant que només l’any passat més de 15.000 dones treballadores retiraren les denúncies interposades degut a la seva impossibilitat per assumir els alts costos.

Reconstrucció Comunista no dóna suport a les mobilitzacions convocades pel 25 de Novembre perquè la violència masclista no és només un home assassinant a la seva parella o exparella, com recullen les dades del CIS o la ONU. Per nosaltres, la violència masclista és la que a diari exerceix l’Estat burgés contra les dones de la classe obrera, desprotegint-les davant la seva llei i retallant-lis els drets. Les treballadores s’han vist forçades a donar un altre passa enrere al camí de la seva emancipació (i un altre més en l’increment de la seva dependència respecte dels homes, ja siga dependència emocional o econòmica) mitjançant mesures antiobreres com ara la temporalitat del treball, la flexibilitat laboral (que incrementa el risc d’acomiadament i que afecta de manera visible a les dones) i retallades socials com les implementades sobre els pressupostos destinats a la dependència o l’encariment de les escoles d’infants, que les confinen a la llar (en el cas de les dones aturades, a temps complet; en el cas de les que encara conserven un treball precari, fent dobles jornades), per a que compleixin amb determinades tasques (degut als rols imposats pel patriarcat, segons els quals la dona ha de poder conciliar el treball productiu i el reproductiu). Tasques que l’estat burgés no reconeix com a treball, ja que no li suposen cap cost de producció.

No podem deixar de destacar també el greu atac contra les treballadores que suposa la penalització de l’avortament, que posa per davant de la voluntat de les dones, el criteri (freqüentment ideològic) dels metges i, a més, atempta greument contra la salut de les treballadores amb pitjors condicions econòmiques, ja que recorren a perilloses pràctiques clandestines per a la interrupció del seu embaràs, degut a que no poden costejar-se-la a una clínica privada o a l’estranger. Però el dret a decidir de les dones no només es veu coartat amb  la penalització de l’avortament, sinó també amb la pròpia maternitat, ja que els tractaments de reproducció assistida de la sanitat pública ara exclouen també a lesbianes i solteres. Això, junt amb la reclusió de les treballadores a la llar, no són més que mesures reaccionàries de profundes arrels patriarcals que cerquen reforçar la família nuclear i l’esfera privada) que l’estat burgés exprimeix al màxim per aixafar-nos com a classe i en benefici seu. És, per tant, un despropòsit deslligar la lluita contra el patriarcat de la lluita contra el capitalisme, oblidar l’arrel opressiva de classe que ens aixafa des de l’estat burgés, que ens aixafa com a classe a tots els treballadors i, a les dones, com a treballadores i també com a dones. La lluita feminista serà de classe o no serà: les comunistes no volem apropar el muscle amb les nostres enemigues de classe. No serà la burgesia qui ens concedeixi els drets, com tampoc no ens els concediran al proletariat. Només la fi del capitalisme pot acabar amb l’arrel de l’opressió de classe i gènere, i només la construcció del socialisme garantirà l’eliminació de tot resquici del patriarcalisme que vertebra les relacions socials que es deriven del mode de producció capitalista.

Visca la lluita de la dona treballadora!

Per un feminisme de classe i combatiu!

Anuncis



Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines