Arxivar per Juliol de 2014

19
jul.
14

Acte antirrepressiu: Sergi i Rubén

10551514_513128762151887_1607561504689100476_o

Sergi i Ruben, de Badalona i Barcelona respectivament, van ser detinguts el dia 12 d’Octubre del 2011 per protestar en contra d’un concert feixista.

El judici serà el pròxim 9 d’Octubre de 2014 a l’Audiència Provincial de Barcelona. La fiscalia demana dues penes de presó de 5 anys i mig i una indemnització de 15.000€.

Sergi donará una petita xerrada explicativa del seu cas. Des de Mallorca Antifeixista feim una cridada a la solidaritat. 

Assisteix el pròxim dissabte, 26 a les 19:00h al CAU C/Caro nº56

SER ANTIFEIXISTA NO ÉS CAP DELICTE!!!
ABSOLUCIÓ SERGI I RUBEN!!!
LA LLUITA CONTINUA!!!

https://www.facebook.com/AbsolucioSergiRuben12oct

 

———————————————————————————
Sergi y Rubén, de Badalona y Barcelona respectivamente, fueron detenidos el día 12 de Octubre del 2011 por protestar en contra de un concierto fascista.

El juicio será el próximo 9 de Octubre del 2014 en la Audiencia Provincial de Barcelona. La fiscalía pide dos penas de prisión de 5 años y medio y una indemnización de 15.000€.

Sergi dará una pequeña charla explicativa de su caso. Desde Mallorca Antifeixista hacemos una llamada a la solidaridad. 

Asiste el próximo sábado, 26 a las 19:00h al Cau C/Caro nº56

¡¡¡SER ANTIFASCISTA NO ES NINGÚN DELITO!!!
¡¡¡ABSOLUCIÓN SERGI Y RUBÉN!!!
¡¡¡LA LUCHA CONTINÚA!!!

https://www.facebook.com/AbsolucioSergiRuben12oct

Anuncis
18
jul.
14

Comunicat davant el 18 de Juliol

versió en castellà: http://blog.reconstruccioncomunista.org/2013/07/comunicado-ante-el-18-de-julio.html?m=1

Reconstrucció Comunista davant el 18 de Juliol.

Ens trobem davant un altre 18 de Juliol, un altre aniversari de l’intent de cop d’estat per part de l’estament militar, que al servei de l’oligarquia espanyola i de les potències imperialistes i feixistes europees, es va aixecar contra la classe obrera fa avui 77 anys.
Sortiran nostàlgics de la Segona República i guerracivilistes a reivindicar morts i represaliats. La reivindicació per a aquest dia no ha de quedar aquí, no n’hi ha prou amb reivindicar als i les camarades caigudes. De poc serveix que l’estat pagui reparacions o admeti que les coses no es fessin bé. Els que van sacrificar tot, els que van ser represaliats, torturats i assassinats lluitaven per un motiu: no perquè els donessin reparacions, sinó per enderrocar aquest sistema genocida, la dictadura del capital.
Ells van donar la seva vida per derruir aquest sistema, el just és que recollim el seu llegat, però no de forma històrica, sinó pràctica, que lluitem per enderrocar aquest sistema, la qüestió no és monarquia o república: és capitalisme o socialisme. De poc ens serveix una república si és burgesa, al servei de les oligarquies i opressora dels pobles que componen aquest estat.
Actualment s’està produint a nivell europeu un procés de feixistització, que a Espanya (a causa de l’agudització de la crisi capitalista) s’està mostrant amb més celeritat. Totes aquestes mesures repressives i reaccionàries estan encaminades a evitar que es crei una situació d’auge de les forces revolucionàries que posi en perill els interessos de classe de la burgesia, per la qual cosa estan afavorint el creixement i establiment progressiu del feixisme una altra vegada en el nostre Estat.
És el nostre deure com a revolucionaris enfrontar-nos a aquestes mesures reaccionàries i oposar-nos a aquest augment de la repressió, al procés de feixistització d’aquest Estat.
Al feixisme no se’l combat demanant reparacions o recordant actes del passat. Cal ser conscients de la nostra història i honrar als nostres màrtirs, però de la millor manera possible: continuant la seva lluita i combatent la implantació progressiva del feixisme en l’Estat Español.
Mesures actuals que denoten el procés de feixistització són fàcilment identificables: la llei de partits, l’existència de centenars de presos polítics en l’Estat, l’enduriment del codi penal, l’estat d’excepció que existeix actualment, els muntatges policials contra els revolucionaris, la militarització de la policia i un llarg etcètera constitueixen els elements que ens permeten afirmar amb certesa que la burgesia pretén dominar-nos una vegada més sota el jou de la dictadura oberta del capital: el feixisme.
Per això des de Reconstrucció Comunista fem èmfasi una vegada més que el 18 de Juliol no és un dia qualsevol, és un dia de memòria històrica, de memòria històrica revolucionària, de lluita contra el feixisme que ha de continuar fins avui.

Contra el feixisme i la seva implantació!
Pel socialisme!
Visca la lluita de la classe obrera!

15
jul.
14

De nou, ALFON LLIBERTAT!

En el marc de lluita social contra la crisi econòmica, de lluites parcials com la sanitat, l’educació, la lluita contra les retallades i, en general, la lluita contra el govern reaccionari, es va convocar davant la pressió i conflictivitat social una vaga per part dels sindicats del governo CCOO i UGT per fer de nou d’apagafocs, desgastar a la gent i convertir la lluita en un passeig a mitjan tarda. No volien que la situació se’ls anés de les mans, doncs la vaga general hagués acabat sortint sense ells i d’una manera combativa.

La vaga va ser convocada el 14 de Novembre de 2012, les organitzacions revolucionàries i sindicats de classe també van participar en aquesta vaga, per descomptat en contrari al circ que van muntar els sindicats del govern, intentant transformar aquesta en una oportunitat per foguejar-se i acumular forces, doncs som conscients que la lluita sindical és una qüestió secundària i parcial, que per sí mateixa no porta a res. Només mitjançant la revolució se solucionarà el problema.

En aquest context el nostre camarada Alfon va ser detingut quan es dirigia de camí cap als piquets d’aquesta vaga. Se li va acusar de portar materials explosius i va passar a presó preventiva, sent tot un muntatge policial per criminalitzar la protesta social. A causa de les mobilitzacions i amb l’objectiu de pressionar-li més, se li va aplicar règim FIES, un règim d’aïllament dins de la presó; així i tot, el nostre camarada no va claudicar i a causa de la pressió política i social va sortir en llibertat a l’espera de judici.

Per si no n’hi ha prou amb un muntatge, aquest últim va ser precedit d’un altre en el qual se li acusa d’agredir a un agent de policia, la qual cosa també és fals; amb la suma dels dos judicis li demanen 8 anys de presó.

Alfon és un comunista, i com a tal, és un actiu lluitador social. El seu cas, com el de Miguel i Isma i d’altres, no són més que un intent de l’Estat de criminalitzar a tots els que lluiten, a tots els que s’organitzen.

S’ha constituït una plataforma de suport a Alfon gràcies, en gran part, a la implicació de la seva família, en aquesta plataforma tenen cabuda organitzacions revolucionàries, sindicats, antifeixistes, demòcrates, antiimperialistes i progressistes; una plataforma àmplia que busca la unitat de totes les forces progressistes i democràtiques entorn de la solidaritat per defensar el cas d’ Alfon i fer l’impossible perquè el muntatge policial no triomfi i es porti a un altre revolucionari a la presó. Des d’aquí demanem a totes les forces avançades de la nostra societat que se sumeixen a aquesta campanya.

La solidaritat no coneix fronteres i per això decidim elaborar aquest comunicat, per demanar a tots els nostres camarades de fora de l’Estat que mostrin el seu suport cap al camarada Alfon. Per fer-nos arribar les resolucions o accions, per favor manin-les a reconstruccioncomunista@gmail.com.

Llibertat Presos polítics.

Pel socialisme i la revolució.

Reconstrucció Comunista. Juliol 2014.

 

De nuevo, ¡ALFON LIBERTAD!

 

En el marco de lucha social contra la crisis económica, de luchas parciales como la sanidad, la educación, la lucha contra los recortes y, en general, la lucha contra el gobierno reaccionario, se convocó ante la presión y conflictividad social una huelga por parte de los sindicatos del gobierno CCOO y UGT para hacer de nuevo de apagafuegos, desgastar a la gente y convertir la lucha en un paseo a media tarde. No querían que la situación se les fuera de las manos, pues la huelga general hubiera terminado saliendo sin ellos y de una manera combativa.
La huelga fue convocada el 14 de Noviembre de 2012, las organizaciones revolucionarias y sindicatos de clase también participaron en esta huelga, por supuesto en contrario al circo que montaron los sindicatos del gobierno, intentando transformar ésta en una oportunidad para foguearse y acumular fuerzas, pues somos conscientes de que la lucha sindical es una cuestión secundaria y parcial, que por sí misma no lleva a nada. Sólo mediante la revolución se solucionará el problema.
En este contexto nuestro camarada Alfon fue detenido cuando se dirigía de camino hacia los piquetes de dicha huelga. Se le acusó de portar materiales explosivos y pasó a prisión preventiva, siendo todo un montaje policial para criminalizar la protesta social. Debido a las movilizaciones y con el objetivo de presionarle más, se le aplicó régimen FIES, un régimen de aislamiento dentro de la prisión; aun así, nuestro camarada no claudicó y debido a la presión política y social salió en libertad a la espera de juicio.
Por si no basta con un montaje, este último fue precedido de otro en el que se le acusa de agredir a un agente de policía, lo cual también es falso; con la suma de los dos juicios le piden 8 años de cárcel.
Alfon es un comunista, y como tal, es un activo luchador social. Su caso, como el de Miguel e Isma y otros tantos, no son más que un intento del Estado de criminalizar a todos los que luchan, a todos los que se organizan.
Se ha constituido una plataforma de apoyo a Alfon gracias, en gran parte, a la implicación de su familia, en dicha plataforma tienen cabida organizaciones revolucionarias, sindicatos, antifascistas, demócratas, antiimperialistas y progresistas; una plataforma amplia que busca la unidad de todas las fuerzas progresistas y democráticas en torno a la solidaridad para defender el caso de Alfon y hacer lo imposible para que el montaje policial no triunfe y se lleve a otro revolucionario a la cárcel. Desde aquí pedimos a todas las fuerzas avanzadas de nuestra sociedad que se sumen a esta campaña.
La solidaridad no conoce fronteras y por eso decidimos elaborar este comunicado, para pedir a todos nuestros camaradas de fuera del Estado que muestren su apoyo hacia el camarada Alfon. Para hacernos llegar las resoluciones o acciones, por favor mándenlas areconstruccioncomunista@gmail.com.
Libertad Presos políticos.
Por el socialismo y la revolución.
Reconstrucción Comunista.                      Julio 2014
14
jul.
14

Sobre els successos a Palestina.

La premsa parla de més de 90 assassinats indiscriminats a Gaza i 400 tones d’explosius sobre la població palestina en tres dies de bombardejos. Amb l’excusa dels precaris coets d’Hamás, Israel segueix massacrant la població àrab, encara que siguin nens o persones indefenses. Els mateixos funcionaris de la hipòcrita ONU destinats a Gaza estan comprovant el terror i la mort que sofreix diàriament el poble palestí. No és acte-defensa ni protecció de civils, com diuen els reporters occidentals del règim sionista. L’assassinat, la negació total de drets i l’expulsió d’àrabs de les seves cases i terres va començar molt abans que Hamás llancés coets; llançaments que responen més a la desesperació i la impotència que a una estratègia real i efectiva.

Per tant, aquí no caben postures equidistants de “cridar a la calma” o a “evitar una escalada de violència”, postures que realment encobreixen l’estatus d’Israel com a Estat genocida i racista, doncs és un enclavament imperialista molt valuós per a Occident. Els responsables del genocidi, les matances i l’exili forçat de palestins han de ser jutjats per crims contra els drets elementals del poble.

Israel ha deixat clar en les negociacions polítiques que estan disposats a aniquilar la població àrab, i és que, no en poques ocasions, s’ha posat sobre la taula la solució de dos Estats amb les fronteres del 67. Aquesta proposta va ser defensada fins i tot per l’imperialista Obama. Aquestes fronteres seguirien sent una humiliació per als palestins, doncs signifiquen el reconeixement implícit de la teocràcia jueva d’Israel, però les autoritats palestines estaven disposades a acceptar-les. Fins i tot Hamás, en presència de l’ex president americà Jimmy Carter, va afirmar la seva voluntat d’asseure les bases de la pau sobre aquestes fronteres. Però és una constant que Israel es negui a qualsevol proposta que no comporti als Palestins a convertir-se en una simple reserva indígena, i quan hi ha hagut converses entre tots dos bàndols, les provocacions sionistes han continuat mitjançant la construcció de nous assentaments. És per això que no hi cap cap dubte dels veritables objectius d’Israel: expulsar a tots els àrabs i convertir el que queda de Palestina en una teocràcia on només caben jueus. No fa falta que recordem a quina experiència europea del segle XX s’assembla aquesta política racista. D’altra banda, la comunitat internacional, segueix encobrint i recolzant al sionisme. Quan en el 2006, Hamás va vèncer clarament en les eleccions legislatives, la comunitat internacional va decidir deixar sense ajudes a la població de Gaza com a càstig per no triar a dirigents més pusil·lànimes i controlables en la seva lluita contra el sionisme. A això se li uneix l’equiparació dels dos bàndols com a bel·ligerants iguals, que encobreix la violació i la massacre sionista contra els àrabs. L’explicació radica en el joc d’interessos imperialistes d’Estats Units en aliança amb el bloc imperialista europeu, per els qui Israel representa una punta de llança imprescindible a Orient Mitjà.

No obstant això, per sobre dels sentiments viscerals que desperta veure a Israel bombardejar a la població de Gaza, no hem de ser acrítics amb qualsevol moviment polític nacionalista. No es va detendre l’avanç d’Israel quan la resistència la capitanejaven sectors esquerrans i tampoc ho aconsegueixen ara capitanejats per islamistes. Es fa més necessària que mai la constitució d’un moviment revolucionari a Palestina dirigit per la classe obrera, que agrupi a revolucionaris per sobre d’ambdues ètnies i religions i que, en aliança amb el moviment d’alliberament nacional palestí, derroti a l’Estat israelià i prossegueixi la revolució. Però mentre no es posi fi al genocidi, cal seguir denunciant a l’Estat d’Israel pel que és, un Estat criminal. Que les morts no caiguin en l’oblit.

Boicot a Israel!

Visca Palestina lliure!

 

Sobre los sucesos en Palestina

La prensa habla de más de 90 asesinatos indiscriminados en Gaza y 400 toneladas de explosivos sobre la población palestina en tres días de bombardeos. Con la excusa de los precarios cohetes de Hamás, Israel sigue masacrando la población árabe, aunque sean niños o personas indefensas. Los mismos funcionarios de la hipócrita ONU destinados en Gaza están comprobando el terror y la muerte que sufre a diario el pueblo palestino. No es auto-defensa ni protección de civiles, como dicen los voceros occidentales del régimen sionista. El asesinato, la negación total de derechos y la expulsión de árabes de sus casas y tierras empezó mucho antes de que Hamás lanzara cohetes; lanzamientos que responden más a la desesperación y la impotencia que a una estrategia real y efectiva.
Por lo tanto, aquí no caben posturas equidistantes de “llamar a la calma” o a “evitar una escalada de violencia”, posturas que realmente encubren el estatus de Israel como Estado genocida y racista, pues es un enclave imperialista muy valioso para Occidente. Los responsables del genocidio, las matanzas y el exilio forzado de palestinos deben ser juzgados por crímenes contra los derechos elementales del pueblo.
Israel ha dejado claro en las negociaciones políticas que están dispuestos a aniquilar la población árabe, y es que, no en pocas ocasiones, se ha puesto sobre la mesa la solución de dos Estados con las fronteras del 67. Esta propuesta fue defendida incluso por el imperialista Obama. Dichas fronteras seguirían siendo una humillación para los palestinos, pues significan el reconocimiento implícito de la teocracia judía de Israel, pero las autoridades palestinas estaban dispuestas a aceptarlas. Incluso Hamás, en presencia del ex presidente americano Jimmy Carter, afirmó su voluntad de sentar las bases de la paz sobre dichas fronteras. Pero es una constante que Israel se niegue a cualquier propuesta que no conlleve a los Palestinos a convertirse en una simple reserva indígena, y cuando ha habido conversaciones entre ambos bandos, las provocaciones sionistas han continuado mediante la construcción de nuevos asentamientos. Es por eso que no cabe ninguna duda de los verdaderos objetivos de Israel: expulsar a todos los árabes y convertir lo que queda de Palestina en una teocracia dónde sólo caben judíos. No hace falta que recordemos a qué experiencia europea del siglo XX se asemeja dicha política racista. Por otro lado, la comunidad internacional, sigue encubriendo y apoyando al sionismo. Cuando en el 2006, Hamás venció claramente en las elecciones legislativas, la comunidad internacional decidió dejar sin ayudas a la población de Gaza como castigo por no elegir a dirigentes más pusilánimes y controlables en su lucha contra el sionismo. A eso se le une la equiparación de los dos bandos como beligerantes iguales, que encubre la violación y la masacre sionista contra los árabes. La explicación radica en el juego de intereses imperialistas de Estados Unidos en alianza con el bloque imperialista europeo, para quienes Israel representa una punta de lanza imprescindible en Oriente Medio.
Sin embargo, por encima de los sentimientos viscerales que despierta ver a Israel bombardear a la  población de Gaza, no debemos ser acríticos con cualquier movimiento político nacionalista. No se detuvo el avance de Israel cuando la resistencia la capitaneaban sectores izquierdistas y tampoco lo logran ahora capitaneados por islamistas. Se hace más necesaria que nunca la constitución de un movimiento revolucionario en Palestina dirigido por la clase obrera, que agrupe a revolucionarios por encima de ambas etnias y religiones y que, en alianza con el movimiento de liberación nacional palestino, derrote al Estado israelí y prosiga la revolución. Pero mientras no se ponga fin al genocidio, hay que seguir denunciando al Estado de Israel por lo que es, un Estado criminal. Que las muertes no caigan en el olvido.
¡Boicot a Israel!
¡Viva Palestina libre!
14
jul.
14

[Vídeo] Desfilada Reconstrucció Comunista 04 2014 manifestació III República honor i glòria als combatents

03
jul.
14

Comunicat per la llibertat d’Alfon

10526113_680645408691267_330705048436253556_n

Comunicat per la llibertat d’Alfon

A la vaga general del 14 de Novembre de 2012 el nostre amic, company i veí Alfon va ser detingut, per la qual cosa se li demanen 5 anys i mig de presó. Aquesta detenció és precedida per un altre muntatge policial contra ell i alguns dels seus familiars, en el qual li acusen falsament d’agredir a un policia i pel que hi ha una petició de 2 anys i mig de presó. Tot això suma un total de 8 anys de presó, la qual cosa significa que, a través de dos muntatges policials seguits, que demostren un exhaustiu seguiment de la persona, el nostre veí, amic i company serà privat de la seva llibertat, pel simple fet de ser un jove veí de Vallecas implicat en la lluita social.

És per aquesta implicació en la lluita pel que el dia 14 de novembre, en la vaga general, es dirigia a participar en els piquets que s’anaven a desenvolupar al barri. A escassos metres del seu domicili va ser detingut i acusat falsament de tinença d’explosius, una vegada en la brigada d’informació va ser amenaçat i pressionat perquè és declaràs ell mateix culpable, detenció durant la qual es van produir nombroses contradiccions entre les declaracions dels agents. Cap petjada va ser trobada en les suposades proves aportades per la policia, com ja va reconèixer el fiscal, no van trobar res que confirmés la versió policial en els registres que es van cometre a continuació al seu domicili, així i tot van seguir pressionant als seus familiars. Alfon no portava res del que se li acusa, ens trobem davant un muntatge policial.

Malgrat totes les evidències que Alfon està sofrint un muntatge policial no va ser posat en llibertat, i el van enviar a presó preventiva amb l’excusa de la suposada alarma social i el risc de fugida, la qual cosa era un absurd que no se sostenia de cap manera. No els basta amb això, ja que Alfon es va mantenir ferm, li van aplicar el règim*FIES, per restringir-li el suport de la seva família i amics amb l’única intenció que s’esfondrés. Van començar amb la pressió al seu entorn, amics i familiars.

El cas de Alfon és utilitzat per l’estat per criminalitzar la lluita social, el volen usar com a cap de turc. La pressió social va fer possible que Alfon sortís en llibertat a l’espera de judici. Aquest judici es produira al setembre, Alfon ha estat acusat falsament amb l’única intenció de causar por i criminalitzar a tots els que com el lluiten contra aquest sistema injust i opressor. Com també els ha passat als companys Miguel i Isma en el transcurs de les marxes per la dignitat o als companys Carlos i Carmen i Jon Telletxea i Urtzi Martinez en el marc de lluita de la vaga general de Març de 2012.

No podem quedar-nos parats davant aquesta ona de criminalització de la lluita social, els familiars, amics, veïns i companys de Alfon volem fer una crida a tota la classe obrera i a les organitzacions socials i polítiques perquè s’adhereixin a la campanya per l’absolució de Alfon. Una campanya unitària, solidària i àmplia que aconsegueixi defensar la llibertat de Alfon i evitar que l’estat el condemni per usar-ho per donar exemple i criminalitzar la protesta social.

No cal tractar aquests casos de forma aïllada, cal enfrontar-se d’una forma col·lectiva a l’escalada repressiva contra els quals participen en les lluites socials.

Alfon Llibertat!

Per la llibertat i retirada de càrregs de tots els represaliats en la lluita social!

Per la llibertat de tots els presos polítics!
http://alfonlibertad.wordpress.com/

 

Comunicado por la libertad de Alfon

Comunicado por la libertad de Alfon

 

 
Publicado en 2 julio, 2014
En la huelga general del 14 de Noviembre de 2012 nuestro amigo, compañero y vecino Alfon fue detenido, por lo que se le piden 5 años y medio de prisión. Esta detención es precedida por otro montaje policial contra el y algunos de sus familiares, en el que le acusan falsamente de agredir a un policía y por lo que hay una petición de 2 años y medio de cárcel. Todo ello suma un total de 8 años de prisión, lo que significa que, a través de dos montajes policiales seguidos, que demuestran un exhaustivo segumiento de la persona, nuestro vecino, amigo y compañero será privado de su libertad, por el mero hecho de ser un joven vecino de Vallecas implicado en la lucha social.
Es por esta implicación en la lucha por lo que el día 14 de noviembre, en la huelga general, se dirigía a participar en los piquetes que se iban a desarrollar en el barrio. A escasos metros de su domicilio fue detenido y acusado falsamente de tenencia de explosivos, una vez en la brigada de información fue amenazado y presionado para que se autodeclararse culpable, detención durante la cual se produjeron numerosas contradicciones entre las declaraciones de los agentes. Ninguna huella fue encontrada en las supuestas pruebas aportadas por la policía, como ya reconoció el fiscal, no encontraron nada que confirmase la versión policial en los registros que se cometieron a continuación en su domicilio, aun así siguieron presionando a sus familiares. Alfon no llevaba nada de lo que se le acusa, nos encontramos ante un montaje policial.
A pesar de todas las evidencias de que Alfon está sufriendo un montaje policial no fue puesto en libertad, y le enviaron a prisión preventiva con la excusa de la supuesta alarma social y el riesgo de fuga, lo cual era un absurdo que no se sostenía de ninguna manera. No les basto con esto, ya que Alfon se mantuvo firme, le aplicaron el régimen FIES, para restringirle el apoyo de su familia y amigos con la única intención de que se derrumbase. Comenzaron con la presión a su entorno, amigos y familiares.
El caso de Alfon es utilizado por el estado para criminalizar la lucha social, le quieren usar como cabeza de turco. La presión social hizo posible que Alfon saliera en libertad a la espera de juicio. Este juicio se va a producir en Septiembre, Alfon ha sido acusado falsamente con la única intención de causar miedo y criminalizar a todos los que como el luchan contra este sistema injusto y opresor. Como también les ha pasado a los compañeros Miguel e Isma en el transcurso de las marchas por la dignidad o a los compañeros Carlos y Carmen y Jon Telletxea y Urtzi Martinez en el marco de lucha de la huelga general de Marzo de 2012.
No podemos quedarnos parados ante esta ola de criminalización de la lucha social, los familiares, amigos, vecinos y compañeros de Alfon queremos hacer un llamamiento a toda la clase obrera y a las organizaciones sociales y políticas para que se sumen a la campaña por la absolución de Alfon. Una campaña unitaria, solidaria y amplia que consiga defender la libertad de Alfon y evitar que el estado le condene para usarlo para dar ejemplo y criminalizar la protesta social.
No hay que tratar estos casos de forma aislada, hay que enfrentarse de una forma colectiva a la escalada represiva contra los que participan en las luchas sociales.
¡Alfon Libertad!
¡Por la libertad y retirada de cargos de todos los represaliados en la lucha social!
¡Por la libertad de todos los presos políticos!

http://alfonlibertad.wordpress.com/




Contacta amb nosaltres:

colectiurcm@gmail.com

stalin, pravda nº302 (1929)

"Podeu tenir la seguretat, camarades, de que estic disposat a seguir entregant a la causa de la classe obrera, a la causa de la revolució poletària i el comunisme mundial totes les meves energies, tota la meva capacitat, i si fora necessari, tota la meva sanc gota a gota"

Pàgina estatal R*C

R*C Euskal Herria

R*C València

R*c Catalunya

R*C Andalucía

ferratines